S’ha de cremar la Comissió de Medi Ambient
Encara que les problemàtiques ambientals globals no fan més que créixer i amenaçar les generacions actuals i futures, hi ha governants que s’han instal·lat en l’aposta per a la desregulació ambiental, per als negocis a curt termini i per a afavorir determinats sectors concrets.
Fa just un parell de mesos que el president dels promotors immobiliaris de Balears, Luis Martin, en un acte en presència de la presidenta actual del Govern, Margalida Prohens, va dir públicament que s’havia de cremar la Comissió de Medi Ambient. Deu ser que els hi va malament el negoci a les immobiliàries.
El Govern ha anunciat ara que prepara una reorganització i que liquidarà la Comissió de Medi Ambient, un òrgan col·legiat on es valoren bàsicament els plans, programes i projectes que passaven per declaració d’impacte ambiental. Allò que fins ara es valorava per una reunió amb diferents persones, ara ho decidirà un alt càrrec designat a dit.
Es perden garanties contra la corrupció
Aquest anunci segueix la senda que ja va marcar el nou executiu balear quan va organitzar les diferents conselleries. L’expressió medi ambient ha desaparegut de l’organigrama. No surt ni a les conselleries ni a les direccions generals.
La nova mesura que ara s’anuncia torna a alçar fortes preocupacions perquè pot facilitar que es repeteixin greus errors del passat. Balears és la comunitat autònoma més afectada pels casos de corrupció, i quasi tots tenen una relació urbanística.
A cap persona informada li fuig que en les operacions urbanístiques es mouen grans quantitats de diners i que es poden aconseguir importants revaloritzacions a molt curt termini. Per això, és molt freqüent que determinades promocions vagin acompanyades de lobbies que pressionen de maneres variades i creatives.
Actualment, els grans projectes, les operacions en zones protegides i una llista d’altres casos, han de passar obligatòriament per avaluació d’impacte ambiental. Que els casos s’exposin en una comissió ofereix transparència i rebaixa perills d’influències no confessables. Deixar-ho en mans d’una persona, debilita greument les garanties.
No és només un tràmit
Els microplàstics ja es troben a la sang de la majoria de la gent. Se n’han trobat a totes les placentes i a la llet materna. Controlar els impactes ambientals no és un caprici ni una dèria dels ecologistes. Ignorar el tema durant dècades té conseqüències per la vida humana.
El canvi climàtic ja condiciona cultius i canvia calendaris al nostre entorn immediat. El desbordament de la mar serà més freqüent i això afectarà platges i ports. Els recursos d’aigua dolça minvaran. No voler veure aquestes coses i analitzar-les amb un nivell propi de barra de bar, sortirà molt car.
Carregar-se les garanties ambientals amb l’excusa de voler agilitzar tràmits és una gran irresponsabilitat.
Incrementar la vigilància ciutadana
La modificació anunciada sembla respondre més a una llista de casos concrets, que podrien tenir dificultats de tirar endavant amb el format actual, que no a un gest en favor de l’interès general.
Treballar a la carta no sempre surt bé, com mostra el cas del parc aquàtic de Biniancolla. El GOB reforçarà la vigilància sobre els projectes amb alt potencial d’impacte ambiental i requerirà la col·laboració ciutadana si cal usar amb més freqüència la via judicial.
