En el lliurament d’orles del meu fill hi ha una anècdota que vull esmentar, una que va explicar la directora. No la recordo al 100%.
Va comentar que en un dia calorós es trobava a Barcelona i va decidir cridar un taxi. El taxi es va aturar, el taxista baixa a obrir-li la porta i ella es va quedar sorpresa. No sols això, sinó que mentre li deia que entrés li va donar una targeta que deia una cosa així: Soc Joan el seu taxista. El meu objectiu és atendre’l tan bé com sigui possible i fer-li arribar el més ràpid i econòmicament possible al seu destí.
Després va contar que el taxista li va oferir revistes, un periòdic del dia per si volia llegir, si volia música i també si preferia seguir el viatge en silenci, fins i tot li va oferir aigua. Ella li va preguntar si sempre atenia així la gent. El taxista li va dir que no. Feia només dos anys que havia canviat la seva actitud.
Deia que dos anys enrere només feia que queixar-se, que els dies passaven només amb queixes. Un dia en la ràdio va sentir el títol d’un llibre (sento no recordar-lo) i que l’inici del mateix deia si t’aixeques al matí i creus que serà un mal dia així serà i si creus que serà un bon dia així serà. Treballa per a canviar el teu dia. I des de llavors va canviar la seva actitud i la seva facturació ha millorat molt, el seu telèfon no para de sonar i que l’havia agafat perquè la va veure acalorada, que el ja s’anava per a casa.
Crec, per aquesta anècdota val la pena reflexionar quant important és l’actitud.