Que Menorca viu una desindustrialització progressiva des de fa dècades, no és cap novetat. La industria és avui dia l’únic sector de l’economia menorquina en regressió i si en el seu conjunt es mou en valors positius gracies a la força tractora del sector serveis o de la construcció, malauradament, no es pot dir el mateix del teixit industrial.
En aquest sentit, un dels sectors amenaçats actualment és la industria del calçat menorquí, que està en un seriós risc d’acabar desapareixent del tot en els propers deu anys si res no ho atura, amb la possibilitat de que es perdin 900 llocs de feina i una facturació conjunta entorn els 80 milions d’euros.
Son diversos els factors que estan contribuint a una situació que cada dia que passa, es torna més irreversible. D’una banda, els problemes estructurals ja coneguts de la doble insularitat que s’han agreujat arran dels conflictes i la inflació sobrevinguda, i que comporten una puja constant tant del cost de les matèries primeres per a poder produir com també del transport de mercaderies. D’altra banda, el canvi de criteri per part de l’administració amb la figura dels fixos discontinus, que penalitza laboralment el funcionament d’una industria com la del calçat, sotmesa a les temporades de moda i que no pot assumir una estructura fixe de producció.
A més a més, la nova legislació de la morositat que impedeix accedir a ajuts públics a totes aquelles empreses que no puguin pagar a un termini de 30 dies, està acabant de tensar la viabilitat financera de les empreses menorquines del calçat, sotmeses a dinàmiques de cobrament de més de 180 dies des de que fabriquen fins que les botigues venen els seus productes.
Finalment, hi ha un problema greu de relleu generacional a la majoria de fàbriques del sector en llocs estratègics de producció que també posen en risc el prestigi aconseguit a nivell mundial per les marques menorquines ja que el fet que en els propers anys faltin repuntadors, muntadors o talladors, dificulta poder mantenir aquesta estratègia de qualitat que han estat defensant les diferents marques.
Un amenaça que s’estén ja avui dia amb la presència cada vegada més testimonial de les industries auxiliars del calçat després del progressiu tancament de moltes d’elles, i que obliguen a haver de deslocalitzar actualment una part de la producció a d’altres regions del nostre país o fins i tot a l’estranger, per poder tenir el producte acabat a un preu competitiu.
Davant d’aquest escenari, el Cercle d’Economia de Menorca defensa que cal sumar un compromís conjunt de la societat menorquina i de totes les administracions públiques per revertir aquesta situació en la mesura que sigui possible, amb la voluntat de construir un futur més esperançador per a la industria del calçat.
Apel·lem a la consciència dels menorquins i de les menorquines en la defensa de l’ofici de sabater i el seu aprenentatge per part de les noves generacions que tenen al davant una oportunitat de desenvolupar-se laboralment dins un sector que és referència a nivell mundial.
Fem una crida a les institucions perquè prenguin consciència de la greu situació en la que ens trobem i que perjudica seriosament el futur de la nostra economia, deixant tocada de mort la diversificació econòmica de Menorca, que no pot fiar-ho tot a un sol sector productiu.
No ens podem permetre el luxe que un sector tan identitari del que és i ha estat la nostra illa des de fa més de cent anys, acabi per desaparèixer del tot.
