Hi ha dies bons i dolents, d’això no hi ha dubte. En aquells dolents la vida pot semblar enfonsar-se, pots arribar a sentir-te com si res fos bé, res et surt i sents que res vals. Totalment al contrari dels bons. Aquells dies en què tot surt bé, et sents gran i invencible, i qualsevol cosa que pugui succeir sembla extraordinàriament bona.
Com he après a sobreviure a aquests dies? Encara que sembli mentida, intento sobretot aprofitar els dies normals i alguna cosa dels bons, sense il·lusionar-me massa.
I els dies dolents, què fas? Passar-los sense més ni més. Ho dic de debò. Els dies dolents només cal passar-los, encara que sembli difícil. Tot passa, i la vida és això: tenir dies bons, dolents i normals.
Els bons dies fas plans i, com et sents il·lusionat, fas i penses més del que podràs. Així que els dies bons apunta i planeja, i fins i tot actua només si és convenient. El meu consell: només actua els dies normals.
Entenc perfectament que és molt fàcil deixar-se emportar per la il·lusió o sentir-se atrapat per la desesperació. Cap d’ells dura en excés. Així que, com en la vida tindràs més dies normals que bons o dolents, només actua en els normals i, si és possible, mai prenguis decisions en dies bons ni dolents. Si no, la teva vida serà arrossegada a la muntanya russa del dalt i a baix. I segurament ningú vol una vida totalment inestable.
