Fa uns dies se m’espatlla el televisor. Com la situació econòmica actual no és molt pròspera, vaig pensar a reparar-la. Així que vaig agafar el telèfon i vaig cridar al tècnic que la va reparar fa 4 anys. Una televisió Samsung de 32 polzades plana. Tal vegada ja amb 6 o 8 anys avui. Bona tecnologia.
Reparar-la costa uns 80 €, una televisió nova d’aquesta grandària uns 140 €. I comencen els dubtes. Ja la vaig reparar una vegada; si la reparo per segona vegada, m’haurà costat més que una nova. La societat diu que cal reciclar, etc., etc. Però la realitat, què fer? Quantes vegades ens trobem amb aquestes coses? Quan parlem de tecnologia, a l’hora de reparar, és molt antiga o molt cara.
Per part meva no tindria dubte: sempre que sigui possible, recicla. Jo mateix, com a persona, estic espatllat (malalt) i he hagut de reciclar-me com a persona. Més val creure, per tant, que podem reciclar i seguir endavant. Contaminar menys ha de ser bo per a tots, però no hem de pagar nosaltres aquest reciclatge. La meva reflexió: recicla sempre que puguis, però no deixis que s’aprofitin de tu.
Per cert, el televisor, al final, l’he reparat jo mateix. Abans de tirar-lo, vaig provar fer-ho. La reparació: em va sortir per 30 € de material. Això sí, jo sabia el que feia. MAI toqueu un televisor per dintre si no en sabeu. Dins hi ha components que generen fins a 30.000 volts, i no és error ni broma. Conec persones amb cicatrius, com el meu propi professor d’electrònica.
