Ja fa una mica més d’un mes de la DANA a València. S’ha parlat molt d’això, moltíssim. Però, igual que amb el volcà de Canàries que va passar el 2021, o la COVID, deixant les seves seqüeles i una segona malaltia nova, la COVID persistent, sembla que la gent vulgui girar full.
I és cert que la gent té dret a fer-ho. Però a Canàries encara es queixen de no haver rebut les ajudes, el mateix a València, i no vull ni parlar dels de COVID persistent. Les desgràcies no només són les evidents, econòmiques, sinó a altres socials i, sobretot, mentals.
És que ja és desembre, època de Nadal, d’alegria i d’estar amb la família. Perquè moltes de les persones que han sofert aquests fets no podran. O per no tenir casa o per perdre-ho tot i, fins i tot, en alguns casos familiars.
Vull aprofitar i dir ben alt que, a part de les ajudes que arribin o no, les persones després d’una catàstrofe d’aquestes magnituds necessiten assessorament psicològic i no l’actual que tenim, sinó un psicòleg que, a part d’estar titulat, et vulgui atendre i entendre i et pugui visitar cada quinze dies, no cada dos o tres mesos. La gent necessita fortalesa mental per a reposar-se.
Per a aquells que teniu problemes, anar al psicòleg no és una vergonya. Per a aquells que no teniu problemes, ajudar sempre és una benedicció per al qual ho rep. Així que aquells que pugueu, endavant.
Una forta abraçada a tots.
