El passat dia 12 va tenir lloc la taula rodona titulada “Una dessaladora a Llevant? Debat obert” que organitzava Ara Maó a la Biblioteca Pública. Jose. A. Fayas, enginyer de camins, canals i ports, Agustí Rodríguez, geòleg i gestor ambiental, i Conxa Juanola, exalcaldessa i activista, van ser els encarregats de donar la seva visió sobre aquesta temàtica.
Juanola va començar la seva intervenció defensant la importància que té per la ciutadania poder conèixer les diferents visions i tota la informació possible sobre la dessaladora que va anunciar el Govern Balear. Més encara quan ens trobem en un context de canvi climàtic que ens obligarà a canviar d’hàbits si no volem aguditzar el problema de l’aigua a Menorca.
L’exbatlessa exposava que existeixen altres mesures possibles abans d’optar per la construcció de la dessaladora, entre aquestes va destacar la racionalització del consum d’aigua (regs, jardins o piscines), revertir el problema que existeix en les fugues, ja que actualment la xifra està al voltant del 18%, la construcció de separatius d’aigua de pluja, el reaprofitament d’aigües residuals, la recuperació i construcció de més aljubs i cisternes o la implementació d’un sistema tarifari que beneficiï a qui faci un ús responsable de l’aigua i que castigui a qui la malbarati.
Pel que fa als costos de la dessaladora i de l’aigua que produeix, Juanola va exposar que la planta de Ciutadella va costar uns 41 milions d’euros l’any 2014 i que l’aigua que produeix és entre tres i cinc vegades més cara que la que s’extrau actualment dels aqüífers. Un increment de preu que per normativa europea s’hauria de repercutir a la ciutadania, havent de fer front a aquest sobrecost en les factures.
També va reflexionar sobre la idea que es defensa des del Govern Balear, que la dessaladora serviria per recuperar els nostres aqüífers, que actualment es troben a menys de la meitat de la seva capacitat. Juanola va posar els exemples de les illes veïnes, on la construcció de dessaladores no ha beneficiat gens en la seva recuperació, més aviat al contrari i encara tenen una situació més greu que a Menorca. Aquest fet es deu al fet que la seva construcció ha servit per créixer urbanísticament amb l’excusa de comptar amb aigua dessalada, i això ha suposat un major consum que ha provocat una baixada dels nivells dels seus aqüífers.
Per acabar la seva intervenció, per una banda, va comentar els costos ambientals que comportaria una planta com la que es vol projectar, ja que la demanda d’energia elèctrica que necessitaria és enorme, suposant un 4% de tota l’energia que es consumeix a la nostra illa. Per altra banda, va exposar que la salmorra resultant del procés de dessalar aigua és un perill per l’ecosistema marí. Un estudi de l’OBSAM va demostrar que a la zona de Cala Blanca on hi ha la dessaladora actual s’havia produït un retrocés de la posidònia del 24% i aquesta xifra es donava operant només al 22% de la seva capacitat. Una dada força preocupant que ens ha de mantenir alerta i estudiar més en profunditat aquest fenomen abans de construir la dessaladora.
Jose A. Fayas va iniciar la seva intervenció fent una afirmació categòrica. Va dir textualment que segons els nombres actuals si d’aquí a deu anys no comptem amb una dessaladora, no ens en sortirem.
Fayas va relativitzar tant el cost econòmic com en el consum energètic. Pel que fa al seu cost, defensava que per a una producció de 15.000 m³/dia, la seva construcció suposaria una inversió d’entre 40 i 50 milions d’euros. Pel que fa al cost de l’aigua produïda, Fayas argumentava que estaria al voltant de l’1,5 eu/m³, posant l’exemple del consum d’una família de quatre membres amb un consum aproximat de 200 litres per persona i dia, resultaria un cost diari d’uns 1,2 euros, suposant un cost mensual de 36 euros.
Si ens fixem en el consum elèctric, Fayas va fer la comparació del que suposa produir un m³ d’aigua dessalada, uns 3,5 KW, amb el funcionament de dos aparells d’aire acondicionat domèstics. Per evidenciar que efectivament es tracta d’un cost alt però no tant excessiu donada la gravetat del problema.
Va continuar la seva intervenció exposant que actualment extreiem cada any uns 6 milions de m³ dels aqüífers i que aquesta xifra s’hauria de reduir en un 20% si volem que els aqüífers es puguin recuperar. Xifres que amb el canvi climàtic i la disminució de plujes empitjoraran i molt possiblement aquesta reducció del 20% no sigui suficient per dotar-los de millor salut. De fet el Pla Hidrològic recomana una reducció del 27% d’extracció per l’any 2027 i d’un 34% per l’any 2033. Fayas va afirmar que sense una nova dessaladora no podrem assolir aquests objectius.
Agustí Rodríguez va continuar exposant que els aqüífers de Menorca estan pitjor que mai. Va centrar la seva exposició en la sobreexplotació de l’aqüífer al sector de llevant que en aquests moments excedeix 1,5 gm/hm³ els recursos hídrics disponibles. També va senyalar que existeixen altres mesures per ajudar a pal·liar el problema, però dubtava que fossin suficients per revertir la situació sense l’ús d’una dessaladora. En primer lloc, s’ha de reduir el consum, sobretot a les urbanitzacions, on l’aigua que es consumeix per habitant és deu vegades superior a les persones que viuen en entorns urbans. També s’haurien de realitzar ordenances municipals que vetllessin per l’ús sostenible i racional de l’aigua, sumades a sistemes tarifaris més agressius pels malbaratadors.
Una altre mesura que Rodríguez va posar damunt la taula és la relativa a la reutilització de les aigües residuals. És a dir, al reaprofitament de l’aigüa de les depuradores, que mitjançant un sistema d’osmosi, aconseguir reinjectar-la als aqüífers. Un mètode que reduiria el cost energètic respecte de la dessaladora i que entén que és l’única alternativa a la dessalinització.
Pel que fa al cost de l’aigua, va donar xifres similars a les proporcionades per Fayas i va ser rotund a l’hora d’afirmar que el preu actual d’aquest bé és massa econòmic, fet que provoca que no existeixi prou consciència, i en conseqüència, es malbarati més.
Una vegada acabades les tres intervencions, es va iniciar un debat amb el públic assitent, mostrant preocupació tant pel que fa a l’escassetat d’aigua com per l’afectació que pot provocar la dessaladora en el territori.
A mode de conclusió, podem afirmar que s’han d’explorar altres vies per revertir el problema de l’aigua. La dessaladora s’hauria de contemplar no com a instrument per crèixer urbanísticament, sinó com a eina per deixar descansar els aqüífers. Recordam que a Ciutadella, Cap den Font o a es Castell s’han paralitzat creixements urbanístics justament per no poder justificar la demanda d’aigua. Una dessaladora hauria d’estar lligada a un model polític que vetllés per la recuperació dels aqüífers i no com a excusa per seguir construint. Els casos de les illes veïnes ho demostren. A Eivissa es construirà la quarta planta dessaladora i s’ha evidenciat que els seus aqüífers no han parat de baixar, provocant una situació dramàtica.
En definitiva, des d’Ara Maó, no podem creure que amb la construcció d’una dessaladora desaparegui el problema de l’aigua a Menorca. Hem vist com existeixen altres mesures que també ajudarien a pal·liar aquesta situació, i en el cas que fossin insuficients, la dessaladora hauria d’estar lligada a unes polítiques encaminades a resoldre el problema de l’aigua i no al creixement urbanístic.
