La llum solar, seguida en el passat de forma escrupolosa per la vida i, absolutament diferent en el present, té aquests dies el mínim de l’any. Hem tancat 2024. El dia de Sta. Llúcia, un pas de puça (13 de desembre) suposava un mínim allargament a la tarda. A partir d’aquí:
Per Cap d’Any, un pas de gegant (1 de gener)
Per any nou, un pas de bou, i per Reis, un pas de vell (1 i 6 de gener)
Per Sant Antoni de gener, una hora més de civader (17 de gener)
Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet (17 de gener)
Per Sant Antoni, un pas de dimoni (17 de gener)
Per Sant Sebastià, un pas de marrà (20 de gener)
Per Sant Vicenç de la roda, creix lo dia una hora (22 de gener)
Per Sant Pau, una hora hi cau (25 de gener)
Per finals de gener, una hora hi és i, si ho mires bé, una hora i mitja també
Per la Candelera, una hora entera (2 de febrer)
Per Sant Blai, un pas de cavall (3 de febrer)
Per Sant Benet, el sol crema la paret (21 de març)
Per Santa Agnès, una hora més (13 de maig)
Per Sant Andreu i Santa Rita, fa menys nit que dia (22 de maig)
Quan arribi l’estiu, arribarà l’escurçament. També reflectit de forma popular.
Per Sant Pere, un pas enrere (29 de juny)
Per Sant Bartomeu, el sol es pon amb el peu (24 d’agost)
Per Sant Miquel, el berenar se’n puja al cel (29 de setembre)
Per Sant Narcís, de sis a sis (29 d’octubre)
Per Tots Sants, la nit guanya terreny als camps (1 de novembre)
Per Sant Andreu, llarga nit i dia breu (30 de novembre)
Està clar que, aquesta tradició popular ja no està relacionada amb les nostres vides del 2025, però, en el passat va suposar un puntal del dia a dia.
