En aquesta solemnitat de S. Antoni Abat, Patró de la nostra diòcesi de Menorca, de l’any 2025, m’agradaria situar aquesta predicació en línia de continuïtat amb l’homilia de la inauguració del Jubileu de l’Esperança, del dia 29 de desembre.
En aquella ocasió, vaig voler posar de manifest, a través del signe del pelegrinatge des de Sant Francesc fins a la Catedral, que som el poble de Déu en marxa, la família de Déu a Menorca que avança a l’encontre de Crist.
A la solemne celebració del 17 de gener, ens reunim de nou aquí com a poble que celebra les seves arrels, en el 738 aniversari de la restauració del cristianisme a Menorca. Les paraules següents del Papa Francesc poden centrar aquesta reflexió: “Déu no ens va crear per ser cavallers solitaris, sinó per caminar junts… Déu pensa en nosaltres i vol que estiguem junts: agraïts, units, capaços de protegir les nostres arrels. I hem de pensar en això, en la pròpia història” (Homilia en la festa de la Sagrada Família, 2021).
Nosaltres els cristians també som una família, la dels germans que peregrinam a Menorca i que tenim les nostres arrels, les nostres cultura i llengua: les nostres història i tradicions; per aquesta raó entre nosaltres hi ha profunds vincles de comunió i llaços de veritable fraternitat.
De portes endins, l’experiència sinodal dels darrers anys ens ha ajudat molt a avançar en una concepció més comunitària de la nostra fe, superant així l’individualisme religiós que tant ens ha perjudicat en el passat. Hem après a escoltar-nos, a dialogar, a estimar-nos, a avançar junts, vivint la nostra participació en la vida de l’Església amb una corresponsabilitat diferenciada creixent, articulada entorn de la vocació baptismal, el sagrament de l’Ordre i els carismes de la vida consagrada.
El dinamisme del Jubileu de l’esperança reforça el camí de renovació de l’Església. El Papa Francesc ens demana “que no ens demorem, que no ens deixem portar per la rutina, que no ens aturem en la mediocritat; ens demana que ens indignem per les coses que no estan bé i que tinguem la valentia de canviar-les; ens demana que ens fem pelegrins buscant la veritat, somiadors incansables, dones i homes que es deixen inquietar pel somni de Déu, que és el somni d’un món nou, on regnen la pau i la justícia”. (24 de desembre de 2024. Homilia del Papa a la inauguració del Jubileu).
El pelegrinatge no només és un desplaçament físic, sinó sobretot és un moviment espiritual. És una profunda conversió que destrueix els efectes residuals del pecat amb el do de la indulgència. Per tant, la prova d’aquest canvi interior es pot verificar de moltes maneres, sortint a la trobada de Déu i del proïsme,
Entre d’altres suggeriments del meu Decret del Jubileu a la Diòcesi, figura la constitució a la Diòcesi de Menorca d’un fons de solidaritat per a un habitatge digne, amb una aportació inicial de cent mil euros, quantitat a la qual podran sumar-se altres aportacions particulars. Aquest fons serà administrat per Càritas Diocesana i serà signe de la sinceritat de la nostra conversió personal i comunitària que sap compadir-se d’aquesta necessitat concreta tan urgent en la nostra societat.
Crec que la celebració de Sant Antoni Abat amb la presència a la Catedral d’un gran nombre d’autoritats representatives del poble de Menorca, ens ajudarà a seguir caminant junts, conservant allò essencial, accentuant allò que ens uneix i acceptant la multiculturalitat de la nostra societat com un fet enriquidor d’integració recíproca.
Crec humilment que aquest canvi que ha fet l’Església, no respon a una estratègia per a continuar dominant, sinó per a continuar servint amb un amor generós, com ho va fer Sant Antoni en el seu temps, a aquesta societat on ens ha tocat viure i que la nostra Església de Menorca pot presentar-se als nostres ulls com exemple i ajuda per a moltes persones i institucions que necessiten adaptar-se a la novetat d’un canvi d’època, conservant allò què és essencial.
Acabaré aquesta homilia amb motiu de la festa de Sant Antoni de l’any jubilar de 2025, seguint unes paraules del Papa Francesc, que ens estimulen a donar testimoni “que l’esperança no ha mort, que l’esperança és viva i sempre es fa present a la nostra vida. L’esperança no defrauda” (Ibídem). Compartim, estimats germans i germanes, aquest goig amb tots vosaltres.
