No sóc contrari al progrés. Ara bé, vull aprofitar l’avinentesa de la festa de Sant Francesc de Sales (el dia 24 de gener) per bastir una reflexió entre periodisme I noves tecnologies. No endebades –i són molts els col.legues que ni ho recorden– ell té l’honor d’ésser patró del “gremi”. Crec que el moment actual dels mitjans de comunicació no convida precisament a l’optimisme.
Enguany, fa 102 anys que se’l nomenà com a tal gràcies a que sempre emprava un estil elegant i empàtic amb el lector. Defugia la polèmica, practicava la discreció i feia per conrear un seguit de “valors” ètics i humanístics que precisament la societat actual pretén ignorar massa sovint.
Fa gairebé mig segle que vaig tenir la sort d’obtenir el títol d’una professió que estimo vocacionalment. L’atzar, però, no em va permetre-la exercir-la abans de jubilar-me. Això sí –i amb molta honra i orgull– en règim d’estricte voluntariat. Tal vegada per això, al llarg dels últims 16 anys, tan sols he tingutun parell de “batusses” en ficar el dit a la nafra… Defensant la puresa de la llibertat d’expressió, he hagut de patitr la pressió cruel, soterrada i menyspreable d’un parell de personatges adscrits justament a l’entorn religiós i polític. Dient veritats, es poden perdre amistats. Tard o d’hora, tanmateix, la veritat ens fa lliures i obre tots els corriols.
És evident –i trist alhora– que les xarxes socials han alterat els eixos clàssics del periodisme. Sense anar mès lluny, què ho fa que la majoria de gent accedeixi a les notícies digitals a través d”aquestes plataformes.Com es pot menystenir, fins i tot, la serietat, sobrietat i professionalitat deontològica dels qui sempre advoquem per una puresa absoluta i vàlua real de continguts ? Tothom es pot irrogar el “permís” de crear continguts no contrastats ?
En la meva doble condició de periodista i d’antic alumne dels salesians, em plau reivindicar l’essència i el nucli molt valuós del pensament del sant referit. Patró d’aquesta congregació religiosa i far dels qui tenim la sort de poder conrear l’ofici encisador d’escriure, faig precs per imbuir-me d’un bri de la seva saviesa i del seu “savoir faire”. Malgrat que la història ens l’ubica a les acaballes del segle XVI i en l’albada del XVII, és evident –al meu entendre– que el seu missatge esdevé plenament vital i ajustat a hores d’ara. Tant de bo que ho sigui
per molts anys. Més encara, in aeternum. Sobretot, davant de “figures de palla” com Elon Musk i Mark Zuckerberg.
