Una pregunta que pot semblar poc interessant a primera vista. Alguns fins i tot podrien posar-se a riure i dir: “Jo no em parlo!”.
Com et parles? És una pregunta amb molta profunditat, i pots fugir d’ella o reflexionar-la. Tots tenim en la nostra vida moments de dubtes, de decisions o d’indecisió. I com et parles a tu mateix és segurament com decideixes la teva vida. Deixes que la por sigui el teu conseller? Tal vegada no et creus prou bo? O, per contra, creus que pots amb tot?
Aquestes converses internes són pròpies de com tu mateix valores les coses i decideixes ràpidament o lentament. Aquesta és la forma en com et parles a tu mateix. La teva actitud i el teu comportament depèn de les teves paraules internes, una cosa molt més important del que et creus.
Per tant, val la pena saber com et parles a tu mateix i repassar-ho cada cert temps. De no fer-ho, tal vegada, i sense adonar-te’n, segueixis un camí equivocat en la teva vida. I no em refereixo a bo o dolent. Em refereixo al fet que potser no és la direcció que realment vols.
Si no pares a plantejar-te com et parles a tu mateix, tal vegada un dia t’adones que et trobes molt lluny d’on vols estar. I el camí a desfer et sembli massa llarg.
No em refereixo al fet que ho facis de manera superficial, em refereixo al fet que facis una reflexió a fons. El temps i les nostres forces i energia són limitats. Encara que no t’ho sembli.
