Segons la RAE (Reial Acadèmia Espanyola), l’ego té dues definicions. En la psicoanàlisi, es considera una part de la personalitat, parcialment conscient, que es reconeix com a jo i actua com a intermediària entre els instints, els ideals i la realitat. Segons Freud, l’ego adapta els nostres desitjos a la realitat.
D’altra banda, també es defineix com una autoestima excessiva. Per exemple, es diu que algú “té tant d’ego que no accepta les crítiques”.
És a dir, l’ego és el jo i la manera com ens percebem a nosaltres mateixos davant la societat.
Avui he tingut un somni. He somiat que em tractaven d’una manera que no m’agradava. Ho vaig dir i em vaig queixar a la persona. Després, aquella persona em va donar les explicacions pertinents sobre que mai va ser la seva intenció, però que s’havien de fer les coses així.
Certament, ho vaig entendre perfectament, però vaig començar a comportar-me malament. Fins i tot entenent-ho, em portava malament amb aquesta persona.
Llavors, en el somni, sortia una part meva que no sabria explicar, i veia aquest jo des de fora de manera incrèdula. No podia entendre el meu propi comportament.
Vaig poder parlar amb el meu jo real i explicar-li que el que feia no estava bé, i que era encara pitjor sabent que sabia que no estava bé. Li vaig preguntar per què ho feia. Em va dir que no sabia per què.
Llavors, el meu jo extern ho va veure clar. Era una mescla de gelosia, reclam d’atenció i altres emocions confuses.
NO PERMETIS AL TEU EGO DOMINAR LA TEVA VIDA.
I mai et deixis per dir un t’estimo, una disculpa o una floreta.
