La vida ens passa més ràpidament del que imaginem. No ens ho sembla, però anem molt de pressa. Cada dia, per a molts, és el mateix i no ens parem ni tan sols a mirar, a vegades, com ens sentim.
Ens connectem a mòbils i xarxes socials creient que això ens desconnecta. No és real, això ens anestesia. És a dir, no desconnectem, ens oblidem per complet de tot i, en deixar aquests “cachivaches”, tornem a la realitat després d’uns minuts. Una realitat que hauríem d’afrontar, encara que no ens agradi.
És difícil desenganxar-se d’un mòbil, un aparell dissenyat, al final, per a desenganxar-nos del món. Una ràpida fórmula seria posar un controlador de temps i veure quantes hores passes en el telèfon. Si és més d’una hora al dia, tens un problema.
Sé que sembla impossible, però hem d’aprendre a avorrir-nos i a decebre’ns, o a deixar que ho facin els més joves. No podrem protegir-nos sempre, ni a nosaltres ni als nostres joves.
Per què creieu que avui dia hi ha tantes persones que necessiten anar al psicòleg? I no és que sigui dolent anar al psicòleg. Però és important aprendre a viure la vida, i per això, per a connectar-te amb ella, has de desconnectar-te del telèfon. Almenys si superes una hora d’ús al dia.
Ens pot semblar una cosa impossible o que no estem enganxats, però cada vegada interactuem menys amb les persones. Així que connecta’t a la vida. Et sorprendràs molt positivament del que ets capaç.
