El títol és una cançó dels Ramones. Part de la seva lletra diu:
“Palabras más, palabras más, palabras menos.
Es lo que menos te puedo dar.
Es lo de siempre, palabras nuevas.
Palabras llenas de remordimiento.
Palabras que se lleva el viento.
Palabras viejas.
Palabras solo como pasatiempo.
Palabras que soplan en el viento.
Palabras fáciles de olvidar.
Palabras que pueden lastimar.”
Sumant això i la conversa que vaig tenir ahir amb un amic psicòleg, em recordaven la importància de les paraules cap als altres i, sobretot, cap a nosaltres mateixos. Com ens parlem a nosaltres mateixos té una gran i fonamental importància.
Aquí va un exemple: si tu et dius, quan parles amb tu mateix, “sóc depressiu” o “sóc jugador”, en lloc de dir “estic depressiu” o “estic jugant”, la gran diferència és la següent: en el primer cas parles del que ets, i quan s’és alguna cosa, difícilment es pot canviar. Mentre en l’altre cas, estàs, que significa que és en aquest moment i, per tant, és una cosa que pots o podràs canviar.
Sona molt fàcil aquí i dit d’aquesta manera, però us asseguro que com ens parlem a nosaltres mateixos té una gran repercussió en el nostre comportament. El que ha succeït no ho podem canviar, els sentiments no els podem retenir; com ens comportarem sí que és l’única cosa que depèn d’un mateix.
Així que vigila com et parles a tu mateix i, en conseqüència, com actues. Tingues plena consciència (mindfulness).
