Quan més patíem per la sequera, vet ací que hem tingut un mes de març pletòric d’aigua. Ja seria de traca i mocadors que continués un mes més. Si més no, per fer realitat l’adagi:
“Per l’abril, cada gota val per mil i el blat s’estira com un fil.”
De fet, al Principat l’aigua ha estat molt benvinguda. No ha fet gens ni mica de mal. Dissortadament, no poden dir el mateix en altres indrets peninsulars. Mentrestant, faig vots per veure totalment capbussat el campanar del pantà de Sau. Llavors seran reals un parell més de refranys: “l’abril mullat fa créixer l’herba pel ramat / abril finit, el camp florit”.
Àdhuc, abans de recordar allò de “Pel maig, cada dia un raig”, tibaré de més paremiologia: “abril que surt plovent, el maig crida rient / abril plujós i maig ventós, fan l’any ric i profitós / abril ploraner, maig rialler”. És clar, tanmateix, que l’oratge no és pas una ciència exacta. Amb l’afegitó que “d’abril, un de bo entre mil”. Però també “l’abril diu al maig: jo no he pogut. Tu, plou a raig”. D’una o altra manera, espero i desitjo més i més vida… en forma d’aigua abundant. Tant de bo!
La qual cosa prediu que “rient i plorant, l’abril anirà passant”. Com? Això són figues d’un altre paner. Està per veure de quina manera. Una cosa és el desig. L’altra, la realitat. Malgrat tot, recupero l’optimisme bo i recordant que “no hi ha mal any si abril és bo”. També que “Setmana Santa en abril, any gentil”.
