Era –amb escreix– el dirigent polític mundial més senzill i humil del planeta. Visqué sempre al seu pobre habitatge, vestint sense luxe, cedint bona part del seu sou als pobres. El seu estil de fer denunciava la hipocresia, la manca d’ètica i els discursos buits de gairebé tots els dirigents que ens envolten arreu.
Ara, s’embafaran la boca per a “ensabonar-lo” i quedar bé. No res, però, de fer un pas més i imitar el seu exemple. De fet, els esdevenia una mena de mosca collonera. És ací que contrasto tres exemples concrets a l’estat espanyol, que refermen la meva tesi. No puc passar per alt els tripijocs del Rei emèrit (recentment denunciat pel senyor Revilla, ex-president càntabre), els driblings monetaris d’en Jordi Pujol Soley o les “escletxes” d’una presumpta foscor en l’entorn més íntim del President Sánchez (amb els casos de la seva esposa, el seu germà i l´ex.ministre Àbalos). Encara tenen la barra de carregar contra els periodistes que sortosament han destapat aquestes malifetes. Si assumissin el seu llegat, és evident que un altre gall ens cantaria.
Mujica retreia la perversió i acomodament de molts dirigents que s’han pervertit, aprofitantse d’uns càrrecs que sempre haurien d’ésser transitoris. Sense anar més lluny, potser un màxim de dues legislatures. El cor em demanava bastir-li un petit homenatge, mitjançant aquest sentit article. Amb més motiu quan tenia claríssim un principi vital: “la política és la lluita per la felicitat de tots“… Tant de bo que aquest eslògan arribi a ésser l´eix vertebrador de tots aquells que ocupen una “trona de comandament” !
