Per inassolibles que semblin. Encara que sàpigues que no ho aconseguiràs. Perseguir somnis ens dona un propòsit a la vida, una direcció. Ens dona sentit d’intenció en la nostra vida. Per això és tan important tenir somnis per llunyans i inassolibles que aquests siguin.
Perquè complir-los és una gran alegria, però perseguir-los ens desenvolupa com a persones, ens fa més tolerants a la frustració. El procés d’intentar aconseguir una meta, ens ajuda a pensar, a crear noves habilitats. Ens dona creixement personal i autoestima. Ens fa enfrontar a desafiaments i això enriqueix la nostra experiència vital.
Per als que ja sou assidus als meus articles, haureu sentit més d’una vegada aquesta frase: “No és el destí sinó el camí”, i a més últimament alguns diuen que també importa qui t’acompanya.
Està bé tenir més d’un somni, està bé tenir alguns que ens vegem amb prou capacitat per a aconseguir-ho. Però de debò no és tan important la meta com tot el que podràs desenvolupar-te com a persona. Ho dic de debò.
Jo ara mateix segueixo un somni impensable, impossible, increïble. La veritat, estic segur que no ho aconseguiré, però penso divertir-me i sofrir intentant-ho. Per què? Què és la vida sense un propòsit?
Te la imagines, sense saber què fer, sense il·lusió per res? I si bé és cert que pots abandonar, la
