En castellà, hi ha un refrany molt adient, davant la propera arribada de l’estiu, el dia 21 de juny: “Hasta el cuarenta de mayo, no te quites el sayo”. Pels nostres verals, en diríem: “Fins a setanta d’abril no et llevis fil”. Altres adagis adients ho són: “Fins al deu de juny no et llevis roba ni et descordis el puny” / “Pel juny, comença l’estiu… Tot riu i tot viu”.
Enguany, amb una primavera generosa pluvialment, cal anar-se preparant pel “caloret”, que deia la malaurada Rita Barberà, exalcaldessa de València. Fa dies que apreta de valent: “En juny, la pluja és lluny. I, si plou, cada gota és com el puny”.
El fred queda enrere: “Al juny, la pluja està lluny”. “Les aigües de juny, mal solen dur”… Millor que no ens esguerri cap ni una de les populars revetlles. També és temps de segar: “Al juny, la falç al puny”. “Diu el blat: amb poc o molt gra, pel juny has de segar”. “Sembraràs quan voldràs, però pel juny segaràs”. “Pel juny segaràs i pel juliol batràs”… Que boniques són les dites i tradicions associades al calendari del pagès!
“Del juny endavant, el dia es va escurçant”. “Juny acabat, dia escurçat”. “Diu el juny al jornaler: ja dormiràs pel gener”. “El juny arribat, la falç agafada i l’era netejada”. De fet, “el juny és blader i el setembre, raïmer”.
D’una o altra manera, “pel juny, vaig com vull”. O no? Feta aquesta reflexió, bon estiu per a tots plegats!
