Sóc un autèntic enamorat dels refranys. La paremiologia em té el cor robat i em deixo seduir. Potser molts no sàpiguen que aquest d'avui té el seu origen al Quixot, d´en Miquel de Cervantes. Probablement l'obra literària més emblemàtica de tota la història. Entre altres
consideracions, jo em decantaré avui, per aquelles persones que tan sols presten atenció al proïsme en funció dels béns que posseeixen. D'allò que , d´una manera o altra, massa vegades volen aparentar.
"No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita". "Els diners no fan la felicitat". Malgrat tot, el sector-atzar no ha notat gens els efectes pandèmics. Les cues per a comprar números d'una hipotètica grossa engreixen el malson d'un "conte de la lletera". Fem volar coloms amb una fortuna que pocs mai assoliran. Hem convertit el 22 de desembre en el "dia de la salut".Quina llàstima ! Tot es veuria ben diferent si donéssim valor a les persones,que no pas a llurs possessions.
Mantenim que no hi ha millor fortuna que la salut. Però a l’hora de la veritat, prejutgem/valorem les persones no pel que són, sinó pel què tenen. Com canviarien les coses si el que realment miréssim fossin les persones i no pas llurs possessions ! Un adagi no és altra cosa que una dita popular amb un munt d´enginy... I el que no es pot negar és que solen primar valors socials totalment volàtils a l'hora de jutjar la gent del nostre entorn. Ens deixem portar per cànons de bellesa exterior i/o riquesa dinerària, abans que no pas per la vàlua i el tresor del seu nivell cultural i ètic... I així ens va. Entestats a no capgirar un sol bri de criteri, retroalimentem una dinàmica malaltissa. Gosaria dir que arribem a ésser una mica maquiavèl·lics. Anant amb mala bava... El culte desmesurat al “Déu-diner” sol encegar les persones. Llavors, quan algun amic nostre mor, establim un propòsit de l´esmena hipòcrita, que no té vigència més enllà d'una setmana. Passat aquest marge, "tretze són tretze". Podem ésser titulars d'un sucós compte corrent bancari, alhora que ens embolcalla la infelicitat. A l'altra banda de la balança, hi ha qui malviu intentant arribar a cloure el mes, però palesa un estat d'ànim positiu i recolzat en la providència. Dos comportaments oposats que palesen l'antítesi més absoluta. Un canvi sobtat d'actitud --si ens parem a pensar-- pot esdevenir genial.
Hem de gestionar riqueses i emocions personals dessota un mateix criteri. Ens sentirem molt millor no etiquetant la gent. Emprant una altra mida de mesura, el “tant tens, tan vals” segueix essent vàlid. El resultat final de l'equació fa un tomb estratosfèric. Personalment, lluito --dia rere dia-- per aprendre a gestionar-ho.
Tant tens, tant vals
