Tant se val que parlem en un o altre ordre. Citar Pedro Sánchez, Isabel Díaz Ayuso i Pere Aragonès fotent-se tupinades no deixa d´ésser un espectacle vergonyantment patètic. L´atac al tema fiscal és una nova guerra, en tota “regla”. El tema ja ve de lluny, arran les incoherències mútues supines --d´uns i altres-- en la gestió de la pandèmia. Lluny de cercar vies sanitàries assenyades, tan sols han pretès mostrar el seu egocentrisme i la vàlua nul·la com a dirigents.
Només faltava un pacte totalment contra natura entre govern, Bildu i ERC per aprovar els PGE. Tot ha rebentat. Com que ja no ve d´una, la tal Ayuso ha disparat amb bala. Ho ha fet contra el propi Aragonès, el tal Rufián i tot el poble català en general. Ja no ve d´una. Així assoleix més protagonisme demostra les seves dots de “gerro”. Em pregunto si tots tres tenen consciència del rol que se´ls demana.
Treure a col·lació el tema de l´harmonització fiscal entre autonomies en un moment com l´actual és pixar fora de test. És clar que el tal Rufián mai no ha demostrat un bri d´educació i ha emprat totes les seves armes, parlant de Madrid com a “dumping” i paradís fiscal.
No oblidem que a més d´externalitzar la seu social de més de 5.000 empreses pel tema “indepe”, foren molts catalans els qui s´empadronaren a Madrid en preveure herències sucoses. La capital de l´estat pot baixar més la taxa impositiva que la resta en arrossegar l´efecte de la capitalitat un seguit d´avantatges. La presència de grans multinacionals i de seus d´organismes estatals els permet recaptar més, amb menys tributs. Així, Madrid atrau capitals i inversió per la menor fiscalitat als impostos de successions i societats.
Pot ésser lícit, doncs, reclamar-ne --tard o d´hora-- una revisió centralitzada uniforme. El que ja em sembla fora de lloc és treure el tema durant la pandèmia de la COVID19. Aquest és un moment on cal afinar mesures i sumar esforços, amb coherència, rigor i enteniment dels professionals epidemiòlegs. A més que no s´entenen --ni volen fer-ho-- pretenent arranjar les coses des de la perspectiva política i de declaracions extemporànies i desajustades.
Es pot discutir sobre política fiscal. Utilizar-ho, però, com a estratègia partidista i eina de desgast de l´adversari defineix un cinisme total. En aquest punt, clonen la insolidaritat sanitària amb la financera. Ja hi haurà temps de revisar-ho adientment. Això sí que ara no toca !
No vull fer el joc als dos partits polítics majoritaris i tradicionals del país de la pell de brau. Tanmateix, trobo repel·lent i abominable el pacte del president de Sánchez (juntament amb el seu govern, bona part dels seus col·legues de partit i del partit de la coalició que mana) amb partits que no vénen al cas. Tant els bascos com els catalans han manifestat --“sotto voce”-- la intenció real que els hi marca la via política. En el primer cas, pretenen tapar i arxivar definitivament les vergonyes i cabronades d´un munt de morts per la via del terrorisme. Pel que fa al segon, si tot té un “preu” i el seu gran objectiu és fugir “del país veí” --com diuen ells-- “ bona nit i tapa´t “ !
En acabar, reconec que em fa molta pena parlar en aquests termes i amb aquest to. Ara bé, no hi veig altra via de sortida i escapament. O tal vegada sí ?
El batibull d'uns gallets
