No fa gaire llegia un estudi d'una universitat anglesa que havien realitzat sobre la imaginació i la realitat. La University College London deia que: "No hi ha una diferència categòrica entre el que un imagina i el que es percep com a real".
Aquest estudi, realitzat en l'àmbit cognitiu entre més de 600 persones, em va fer concloure que, en definitiva, les reaccions mentals i fins i tot algunes hormonals no tenien diferència entre les imaginades i les reals.
Dit això, us adoneu del poder que té la nostra ment? Més d'una vegada havia dit que, per a somriure o sentir-te millor, tanquessis els ulls i t'imaginessis que t'anava a tocar la Primitiva o la loteria. I puc assegurar-te que funciona. Mai m'ha tocat un Euromillón, Primitiva o loteria, però no sabeu quanta felicitat m'ha portat pensar que em tocaria.
El mateix passa en situacions de por, sigui real o irreal. Actualment, he pogut comprovar per una sèrie de circumstàncies el mateix amb la por. Sigui real o no (moltes vegades no ho és), la por s'apodera de tu, i els teus sentiments i aclaparaments són exactament iguals que si fos real.
Per tant, ara que això està demostrat per un estudi universitari, què faràs amb la teva ment i imaginació? La deixaràs lliure per al bo o sofriràs amb les males imaginacions? La teva alternativa també és no deixar-te portar per la imaginació i viure l'instant. O, com diuen alguns, Carpe Diem.
"Imaginació versus Realitat”
