“Sobre l’assetjament escolar a Menorca”

Les persones que representam la comunitat educativa de   Menorca i formam part del Consell Escolar volem manifestar la nostra opinió sobre l’assetjament en xarxa, social, laboral i escolar.

Si l’assetjament persisteix és perquè no és un problema que es pugui resoldre amb l’acció d’un sol actor (sigui un centre educatiu, una família, un grup d’adolescents, un decret, un policia tutor o una campanya…) sinó un problema multifactorial que es dóna a tots els nivells (a la feina, als mitjans de comunicació…) i ​forma part del sistema de valors de la societat actual. Per tant és un problema del qual tothom en forma part i en som en certa manera responsables.

En una societat on les “​fake news” i el “​mobbing laboral” estan presents entre els adults, verbs com discriminar, etiquetar, jutjar amb duresa, ser intolerant, o expressions com “​ull per ull… ​si te peguen torna-li més fort”… sostenen pràctiques,  relats i discursos als carrers, als mitjans, als comentaris de la premsa local, als partits de futbol dels fillets petits, a les xarxes socials, a les pantalles i videojocs amb els quals juguen els adolescents, que massa vegades fomenten la violència, l’odi i la incomprensió vers qui és diferent, inmigrant, dèbil, qui sobresurt, qui no pot comprar roba de marca… Una incomprensió i una falta de tolerància present també en el món adult. En una societat on la indústria del cinema i de les sèries (“Narcos”, “​Joc de Trons”…), empra la violència per a atraure públic jove i fer així més caixa, com s’eduquen els valors d’un/una adolescent? En una societat on els partits populistes, després d’haver-se mostrat incapaços de resoldre problemes polítics per la via del diàleg, capten vots amb discursos manipulats, què pot passar amb l’univers ètic adolescent?

Qui són els herois i les heroïnes dels adolescents, quins valors configuren el seu horitzó? A través de la publicitat, els mitjans i les xarxes socials, es ven un estil de vida basat en la riquesa, el poder o la fama, un model on l’apropament al dèbil, la comprensió de la diferència o el treball de la tolerància són símptomes de debilitat. L’investigador Neil Postman diu que un adolescent ha vist més imatges violentes als 18 anys que el seu avi en tota la seva vida.

Pel que fa als centres educatius, per a molts adolescents, per desgràcia, són l’únic entorn on senten parlar de tolerància, equitat i cohesió. Per alguns, fins i tot, són paraules estranyes. Potser són el lloc on més es reflexiona sobre discriminació i assetjament. L’escola està dotada de controls i protocols de detecció, però si el problema persisteix demostra que és sistèmic i social.

Així i tot, socialment predomina la idea que la responsabilitat de l’assetjament és exclusiva del centre educatiu, en la mateixa línia que s’acusa als centres com a  responsables d’una incitació a l’odi i d’un adoctrinament que no han provocat. No són més que idees que s’escampen ràpidament perquè són simples, i perquè ens   eviten fer una reflexió que ens implicaria compartir responsabilitats, però no es basen en la veritat, els fets i la raó. S’anomenen fake news i són la base dels prejudicis i que tenen al darrera una clara intenció manipuladora.

Algú trobaria lògic intentar solucionar una epidèmia posant-hi davant només un metge de família? Encara que fos un metge excel·lent, sense l’ajuda dels mitjans de           comunicació, de les famílies, de tot el sistema de salut, podria solucionar el problema?… En canvi, ens sembla acceptable acusar un equip docent?

És per això que creiem necessari posar una altra etiqueta a l’assetjament, la de l’assetjament social, i transformar la culpabilitat interessada dels docents en una major implicació de tota la societat. Perquè el llenguatge configura la realitat i perquè el fracàs d’un adolescent és el resultat de la suma de molts errors adults, creim que no s’ha d’oblidar l’assetjament social.

Des del CEME s’està elaborant un projecte transversal per aportar un gra d’arena a través de l’educació en alfabetització mediàtica. Al mateix temps, el ​Banc d’Oportunitats que cada any arriba a més de 900 joves i el concurs ​Projectes Joves pretenen fomentar el voluntariat entre els adolescents en bé del seu poble. En aquest sentit és d’agrair la contribució de les institucions educatives formals i no formals (clubs esportius, clubs d’esplai, escoltes, entitats socials….) a una societat més humana. Al mateix temps volem demanar als mitjans de comunicació locals un tractament més objectiu i profund del problema de l’assetjament escolar. Quan s’analitza un problema des d’un sol punt de vista, i s’insinua un centre educatiu com a únic culpable, s’està fomentant el ressentiment i l’augment dels prejudicis i, per  tant, el problema no es resol.

Una Menorca democràtica es sosté sobre el diàleg entre grups diferents, sobre el respecte i la recerca d’acords i consensos per millorar la societat. Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en la construcció d’aquesta cohesió social.

En conclusió, en una societat on tenim tots els avanços tècnics possibles però en canvi no hem conquerit la capacitat de conviure en pau i democràcia,  cadascú de nosaltres i cadascuna de les institucions educatives participam d’alguna manera en el problema així com també en la seva solució.