Des de l’esquerra nacional demanam que les institucions facin honor a la Diada dels menorquins sense provincianismes insultants com fer sonar la “Marcha real” a Ciutadella o obviar qualsevol referència a catalanitat al discurs d’ofrena a Maó.
En aquest moment en què els atacs del poder neocolonialista estan més presents que mai en la vida pública illenca, en aquest moment en què es vol eliminar tota línia de pensament que surti d’un quadre molt marcat, en aquest moment en què la llengua, la cultura, la terra i, fins i tot, la menorquinitat com a idea de poble estan sent violentades i esquarterades, els menorquins desacomplexats tornam a reivindicar la bellesa del somni d’una Menorca sobirana.
Es fa necessari ara més que mai reivindicar que no hem estat, no som i no serem individus d’una regió del gran regne, sinó que seguim ferms en la recerca d’una ciutadania empoderada i republicana. Es fa necessari reivindicar la Diada del Poble de Menorca com a la diada del Poble i no del poble, com la diada d’un conjunt de ciutadans que no es resignen a deixar de ser.
Reivindicam idò l’arribada a l’Illa del Rei Alfons III, que incorporà Menorca a la Corona d’Aragó. Illa que, una vegada conquerida, seria repoblada per “bona gent de catalans com negun pot ésser bé poblat” – catalans, valencians, aragonesos, provençals, italians i mallorquins–.
Aprofitam la Diada per reclamar que volem un poble unit, cohesionat i que aspiri als màxims nivells de benestar sense cap complexitat. Perquè, quina és sinó aquesta la màxima aspiració d’un poble? L’aprofitam per reivindicar la nostra manera d’esser catalans, la nostra menorquinitat, rebutjant els abusos espanyolistes davant aquesta realitat que és la nostra. Perquè aquesta és la nostra diada, la Diada del Poble de Menorca.
Hi han prou Tonis, Peres y…d’altres!Emperò el ciutad@ que s’anomeni Diada encare hi és per nèixer.