Al llarg de la història contemporània, l’ascens del feixisme s’ha explicat com una conseqüència dels efectes que les crisis econòmiques severes han provocat damunt una gran part de la població d’un país –o d’un conjunt de països- i que han duit a la gent a abraçar posicionaments polítics de reafirmació identitària, excloents i supremacistes, amb uns discursos centrats en responsabilitzar de tots els mals de la societat als altres, als diferents, als qui –per qüestions de perfil ètnic o per adscripció ideològica o per orientació sexual, etcètera- no entraven en els esquemes de puresa nacional ni en els valors i costums assenyalats com a únics vàlids i garants de la grandesa d’una nació.
Aquest tipus d’ideologia ha estat la responsable, en determinats moments històrics d’Europa i en altres llocs del món, de règims totalitaris que han perpetrat alguns dels genocidis més terribles que ha conegut la Humanitat.
Malauradament, sembla que no aprenem les lliçons de la Història quan tornen a aparèixer, en l’actualitat, grups polítics i moviments amb discursos que –alguns més descaradament i d’altres intentant dissimular-ho- combreguen clarament amb aquests tipus de posicionaments, tant pel que diuen com per les estratègies propagandístiques que empren, basades en la manipulació de la realitat, en les mentides i la por.
D’uns anys ençà, vivim instal·lats en una espècie de crisi permanent a escala global, amb un sistema capitalista generador de grans desigualtats econòmiques i socials i de desequilibris ecològics que amenacen la salut del conjunt del planeta, fins al punt de posar a la Humanitat sencera davant d’uns reptes que mai fins ara havien semblat tan evidents ni tan necessaris de ser encarats amb urgència. A la vegada, aquesta situació és el resultat d’una crisi de valors que el mateix sistema capitalista ha provocat, en convertir-ho tot en objecte de negoci i especulació, en subjugar-nos mentalment als seus propis valors de competitivitat, d’egoisme, de consumisme desenfrenat, de manca d’ètica…
I en aquesta cruïlla d’incerteses i d’inseguretat, davant d’un present a la deriva i d’un futur que -si no s’adreça el rumb- ens abocarà a situacions encara més dures –per dir-ho finament- és on, en tost d’apostar amb determinació cap a una altra manera d’escometre aquests reptes, alguns, aprofitant-sedels temors de la gent, tornen a enarborar discursos del passat com a mecanisme de protecció en front de tantes amenaces. I ho fan amb uns missatges que, com a bons darwinistes socials que són, no deixen cap dubte sobre la seva poca o nul·la humanitat: si no hi ha prou aliments al món, si no hi ha prou cobertura social per a tothom, que es morin els qui sobren, que es morin els pobres i els desheretats del món. És la llei de la selva i els forts (entengui’s els països rics) ens hem de protegir…
Ja hi ha governs elegits arreu que neguen el canvi climàtic, que prioritzen a la població “nacional” i acusen als immigrants de la manca de feina, de l’augment d’inseguretat ciutadana o de venir per islamitzar Occident, que persegueixen i assassinen periodistes per fer la seva feina, que controlen mitjans de comunicació per fer dir el que convingui, que intervenen el poder judicial perquè els sigui favorable, que tanquen als opositors que fan nosa, que retallen llibertats d’expressió, de reunió, de manifestació…
A l’Estat Espanyol, també, tots aquests discursos i maneres de fer feixistes tornen a agafar embranzida, aprofitant les diferents problemàtiques que hi ha a escala local i global i ho fan, com sempre ho han fet, atiant l’odi i la violència, verbal o física, cap allò que ells consideren que no té cabuda dins el seu model de societat: un immigrant, un homosexual, un col·lectiu feminista, un cantant de rap crític amb la monarquia, un actor irreverent amb la jerarquia catòlica, una casa okupa o un simple llaç groc…
A part del perill intel·lectual que suposa normalitzar aquests tipus d’actituds basades en argumentacions més que mediocres, també hi ha en joc la mateixa convivència ciutadana, en substituir el raonament assossegat per la víscera, o en perdre la capacitat de dialogar, d’escoltar. I, precisament, el perill que suposa el feixisme és que no dialoga, no argumenta, no rebat amb dades objectives i, a més, tant se li’n foten la democràcia i els drets humans. Comença assenyalant, després persegueix i, finalment, si arriba al poder, extermina.
Que l’“A por ellos” –siguin qui siguin ells- es canti en un camp de futbol pot semblar una simple frivolitat, però que es canti dins un pavelló ple a rebentar i en un acte polític, açò no fa ni gens ni mica de gràcia.
Hom pot pensar que aquests grups sempre seran minoritaris. O que les circumstàncies actuals fan impossible que mai arribin a governar i que, per tant, no val la pena preocupar-se’n. Tanmateix, el feixisme pot tenir moltes cares, i no es redueix a una creu gamada tatuada en un braç, o a una bandera amb un pollastre, o a un grupet d’energúmens cantant el cara el sol… Feixisme és també la policia quan pega a gent pacífica, quan tracta de forma vexatòria a una persona per ser negre… Feixisme és una llei dita mordassa, és treure de casa a gent que s’ha quedat sense feina i no pot pagar, és posar tanques i concertines a les fronteres del sud o negar l’auxili a qui s’ofega intentant travessar el Mediterrani. Feixisme és vendre armes a reis assassins, envair un país i justificar-se amb mentides.
Tal vegada, en el fons, ja fa temps que deixam passar massa coses i ignorar-ho, mirar cap un altra banda o fer-se l’equidistant només fa que donar impunitat i carta de normalitat a una ideologia que atempta contra la salut de la democràcia i els drets fonamentals de les persones. Si encara ens queda un mínim d’humanitat, no ens podem quedar de braços creuats.
Com a associació de veïns, volem animar a tothoma que, cadascú des del seu àmbit personal, de família, de feina, d’amics, de veïnatge, de participació en altres entitats, faci seva la necessitat de no callar, de respondre a qualsevol comentari o actitud racista, masclista, homòfoba… amb respecte però sempre amb la convicció que davant dels discursos que alimenten al feixisme no s’hi val cap pas enrere. Feim que els nostres pobles siguin espais d’acollida, de solidaritat, de fraternitat, que respirin cultura, que siguin pioners en la construcció d’un món més just, més igualitari, més net i més habitable.
Signat per:
Associació de Veïns d’Es Mercadal.
Federació d’Associacions de Veïns de Menorca
Confederació General de Treballadors (CGT)
Menorca per la Democràcia
Plataforma Benvinguts Refugiats
Plataforma Antifeixista de Menorca
Entre Pobles
Obra Social la PAH
Memòria Llibertària de Menorca
Reserva de la Bitlletera
