“Molt de renou i poca llana”

L´equivalent d´aquesta expressió  –en altres llengües–  no deixa en bon lloc un seguit de personatges dels que parlaré seguidament:

• mucho ruido y pocas nueces
• all talk and no action
• trop parler pour rien faire
• parlare troppo per non fare niente

4 mesos després de formalitzar la seva inscripció com a partit polític –al Ministeri de Justícia–   “Podemos” obtenia un bon resultat a les eleccions de maig de 2014. Fregant el 8% de vots emesos, assolia la fita de 5 escons al parlament. Així, esdevenia el quart partit més votat d´Espanya. D´aleshores ençà, han anat garlant teatralment, ampliant el “cau” amb una amalgama de plataformes estereotipades arreu. “D´aquella pols, vénen aquests fangs”: amb la caixa de ressonància de batllies com Barcelona, València, Pamplona, Càdiz o Santiago, van anar fent bullir l´olla. Fins que esdevingueren imprescindibles per a garantir l´elecció d´en Pedro Sánchez com a president del govern (gener de 2020).

Fa tota la impressió que aquella mena de matrimoni mal avingut no funciona. Poc s´esperaven, als dos mesos d´haver segellat un pacte de legislatura que toparien amb el malson de la COVID. D´allò, som a punt de commemorar un primer aniversari per oblidar. Al rànquing de gestió pandèmica dels països de la U.E., ocupem llocs de cua. Amb la pruna afegida d´aldarulls a diferents ciutats del país arran la presó del raper Pablo Hasél…

…En aquest punt, la direcció ultrapersonalista i messiànica dels “podemites” (combinats amb els “comuns”) no dóna la talla. Atiant el foc i cercant la gresca contínua, cada cop són més les veus que demanen un cop de timó envers dues possibles opcions: la destitució del tal Pablo o la dissolució del parlament i convocatòria d´eleccions. Si hem d´aguantar tres anys més de batussa, bona nit i tapa´t !

Approfitant l´avinentesa, les formacions catalanes orientades a una nova implementació del “procés secessionista” es freguen les mans. Sis dies ha trigat, però, el president en funcions de la Generalitat a sortir a dir la seva públicament, en relació al sarau imperdonable del carrer. Bé no parava d´ésser  –dia sí i dia també–  al plató d´emissores de ràdio i TV per a fer anar el ventilador. Molt soroll per a no res. N´arribarem a treure l´aigua clara ? En sortirà un govern com cal, ben cohesionat tècnicament i de cara a treure el principat del sot on som aquests darrers anys ?

Si el fort sotrac derivat del Coronavirus no ajuda a acoblar voluntats i compromís, val més que pleguin. Així de clar. Cal un gran pacte d´estat, sense més dilacions. Menys declaracions i més rauxa social. Ho agrairan el teixit sanitari, educatiu, comercial, músico-teatral, industrial, turístic, restaurador, bancari i demés.

Tanta xerrameca inútil i buida enfarfega i treu la gent de polleguera.