“A la igualtat entre dones i homes en temps de pandèmia”

Les confederacions sindicals de Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors, davant la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, MANIFESTEM el nostre compromís per la consecució de la igualtat real entre dones i homes i l’eliminació de totes les formes de discriminació i violència cap a les dones, i molt especialment en el nostre principal àmbit d’actuació com és l’àmbit laboral.

En 2018, amb el canvi de Govern, va arribar el moment de reprendre el camí en l’avanç cap a la igualtat de gènere, que va quedar greument interromput i malmès, donant-li un nou impuls, i que ha tingut el seu reflex en 2019, amb l’aprovació del Reial Decret llei 6/2019, de mesures urgents per a garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació, en el qual es recollien mesures que es corresponien amb reivindicacions històriques de les organitzacions sindicals CCOO i UGT.

Entre elles, l’equiparació dels permisos per als dos progenitors per naixement i cura del lactant, la creació d’un registre de retribucions desagregat per sexe en les empreses, les auditories salarials en els Plans d’Igualtat i l’extensió de l’obligació de comptar amb un Pla d’Igualtat negociat amb la representació legal de treballadors i treballadores en les empreses de 50 o més persones treballadores.

Així mateix el 2020, i fruit del Diàleg Social, es va aprovar el desplegament reglamentari de la Llei d’Igualtat 3/2007, modificada pel RDL 6/2019, per a la igualtat efectiva entre dones i homes, en matèria de plans d’igualtat i en matèria d’igualtat retributiva, tan reivindicat i esperat per CC.OO i UGT des de feia més d’una dècada.

Aquest desenvolupament reglamentari suposa, a l’igual que el Reial Decret 6/2019, un nou avanç per a la consecució de la igualtat en gènere en l’àmbit laboral i de forma més concreta en el si de les empreses en què té lloc el desenvolupament de les relacions laborals a través de la negociació col·lectiva.

Hem de lluitar en aquest moment amb més força que mai per vèncer els reptes que aquesta pandèmia ens planteja en tots els àmbits i especialment en els de l’ocupació i la igualtat de gènere.

La necessitat de dignificar el sector de cures, de comptar amb serveis públics de qualitat en aquesta matèria, d’adoptar més i millors polítiques de coresponsabilitat i compatibilitat de la vida familiar i laboral i de protecció social igualitària, són imprescindibles per a tota la societat, perquè tot i que les conseqüències especialment negatives recauen sobre les dones, les cures són essencials per a tota la societat.

Així mateix, durant aquest temps de pandèmia les situacions de violència de gènere també es van agreujar, especialment durant el confinament domiciliari, s’ha destruït ocupació i la taxa de pobresa s’ha incrementat notablement, fent novament a les dones més vulnerables.

 

Persisteixen encara importants desigualtats estructurals que provoquen la permanència de bretxes de gènere en l’ocupació, el que es tradueix en menys oportunitats laborals per a les dones i per tant, en limitacions al seu dret a l’autonomia personal i la igualtat. Seguim, en 2021, amb taxes d’activitat i ocupació que presenten bretxes de gènere de 10 punts percentuals, amb la feminització del temps parcial, el 75% del qual recau en les dones, amb taxes d’atur i de temporalitat més altes, amb la segregació sectorial que fa que 9 de cada 10 dones treballin en el sector serveis, el més castigat pels efectes econòmics de la pandèmia.

Malgrat les mesures d’urgència adoptades durant aquesta crisi sanitària, per salvaguardar l’ocupació amb els ERTES o amb el treball a distància, per incrementar la protecció enfront de la violència de gènere, o intentar frenar els efectes de l’increment de la pobresa amb l’aprovació d’un ingrés mínim vital, caldrà veure l’evolució que aquesta greu crisi sanitària té a mig i llarg termini i l’impacte que tindrà per a les dones, ja que si hi ha alguna cosa que la història ens ha demostrat fins ara és que les conseqüències de les crisis sempre tenen un efecte molt més negatiu per a les persones més vulnerables, i les dones segueixen i seguiran sent més vulnerables mentre no aconseguim una igualtat real i efectiva entre dones i homes.

UGT i CCOO fem, un any més, una crida especial al valor democràtic per defensar la igualtat davant unes posicions polítiques ultradretanes caracteritzades per l’atac als drets de les dones, pel seu antifeminisme, i per les seves polítiques d’eliminació de recursos destinats a lluitar contra les violències masclistes i a promoure la igualtat.

Per CCOO i UGT és prioritari:

• Impulsar la negociació col·lectiva de mesures i plans d’igualtat; adaptar aquesta negociació a la nova normativa reglamentària de plans d’igualtat i d’igualtat retributiva; i dotar dels recursos públics necessaris que contribueixi al acompliment d’aquest objectiu.
• Exigir el compliment dels plans d’igualtat en els termes que obliga la legislació.
• Mitjançant el diàleg social, derogar els aspectes més lesius de la reforma laboral i especialment aquells que afecten de forma més negativa a les treballadores.
• Incrementar el SMI fins situar-lo a la fi de la legislatura al 60% de la mitjana salarial, com assenyala la Carta Social Europea.
• Incrementar i millorar les polítiques actives d’ocupació i en especial les dirigides a l’increment de la participació i permanència de les dones en el món laboral.
• Adoptar mesures d’acció positiva dirigides a eliminar la discriminació i la desigualtat en l’ocupació i en la protecció social.
• Incrementar els nivells de protecció social en relació amb les tasques de cures i eliminar les discriminacions i desigualtats de gènere que encara persisteixen en el nostre sistema de protecció social.
• Adoptar polítiques amb perspectiva de gènere en tots els àmbits i especialment en matèria de cures. Dignificar el sector de cures, escometre la plena equiparació de drets de les treballadores de la llar i adoptar polítiques de coresponsabilitat efectiva. Invertir en infraestructures públiques adequades, suficients, assequibles i de qualitat per a la cura de familiars i enfortir l’oferta pública d’infraestructures i serveis relacionats amb la cura (dependència, gent gran, sanitat, serveis socials) amb ocupació i recursos públics.
• Reforçar i garantir els instruments i recursos de vigilància, control i sanció de l’autoritat laboral per al compliment efectiu del principi d’igualtat en l’àmbit laboral.
• Mitjançant el diàleg social, dissenyar una llei d’igualtat salarial que contribueixi de manera eficaç a combatre la bretxa salarial eliminant la discriminació retributiva entre homes i dones.
• Adoptar mesures i polítiques dirigides a aconseguir la representació paritària en tots els òrgans de representació i decisió, en les diferents estructures polítiques, socials, acadèmiques, científiques, culturals econòmiques i de qualsevol àmbit de la societat espanyola.
• Impulsar una reforma educativa basada en la coeducació que integri l’educació en la igualtat i en el respecte a la diversitat, i estendre les infraestructures públiques per a l’atenció i cures de qualitat, accessibles i adequats, a tota la població de 0 a 3 anys .
• Avançar en l’eliminació de les violències masclistes, garantint el finançament necessari i l’estricte compliment de les mesures acordades en el Pacte d’Estat contra la violència de gènere i dels compromisos adquirits amb la signatura del Conveni d’Istanbul.
• Ratificar el Conveni 189 de l’OIT sobre treball digne de les treballadores de la llar i el Conveni 190 de l’OIT sobre l’eliminació de la violència i l’assetjament en el món de la feina.
• Des d’UGT i CCOO reiterem el nostre compromís amb mesures que contribueixin a la millora de la vida de treballadores i treballadors de tot el món. Reivindiquem, per això, polítiques migratòries i de refugi justes i amb perspectiva de gènere, en què prevalguin els drets de les persones migrants i la igualtat en el mercat de treball.