Alguna cosa podria estar canviant a Cala Galdana, després de dècades d’un mal crònic que afecta el torrent. Una problemàtica que comparteixen algunes de les urbanitzacions antigues de la costa menorquina i que fins ara ha costat tant d’abordar perquè els pactes de silenci eren efectius. Eren, en passat.
El primer pas d’aquesta urbanització es dóna als anys seixanta, quan es construeix la carretera cap aquell paradís format per la desembocadura del torrent d’Algendar.
Conegut com es Riu d’Algendar, perquè les nombroses fonts que abocaven al barranc en aquell temps permetien aigua tot l’any, separa els termes de Ferreries i Ciutadella. En 1970 ja es van construir dos gran hotels, un a cada municipi. Es conta sempre que el que està al bell mig de la platja i que connecta l’arena amb la part alta del penyal, va eludir la normativa declarant que tenia planta baixa i dos pisos (la part que sobresurt del penyal de dalt), i que les altres nou plantes eren soterranis.
Després vindrien més hotels, grups d’apartaments i xalets, l’ocupació de la zona de maresma i el desviament de la desembocadura del riu cap a ponent. Tot fet d’aquella manera, amb fosses sèptiques sovint preparades per anar filtrant al subsòl, amb alguns abocaments directes al torrent, amb una normativa ambiental inexistent o poc exigent.
Amb el temps, s’abordaria una depuradora conjunta, situada a la part de Ciutadella. El sistema actual de clavegueram recull tota l’aigua residual de Ferreries cap una estació de bombeig i la trasllada a l’altra banda. A Serpentona, diferents estacions reben també l’aigua de la urbanització, la bombegen bordejant el torrent i l’eleven fins la part més alta.
Antigament, es van fer instal·lacions per aprofitar l’aigua al lloc vesí de Son Mestres. Però la cosa no va quallar. Hi va haver un temps que les residuals queien pel penyal en forma de salt d’aigua i, finalment, es va fer connectar un emissari que aboca dins el torrent.
Els repetits intents de transformar tota aquesta zona amb un port esportiu són dels anys noranta, i van fracassar perquè la societat ja estava més organitzada per defensar el territori, tot i que es va dragar la part final per permetre l’entrada i sortida de més barques.
Des dels inicis, el torrent ha patit problemes de vessaments dels establiments humans del costat. La majoria de fonts del barranc s’han eixugat perquè s’han fet pous a les voreres superiors. Tampoc plou com abans. El torrent està més estàtic a nivell d’aigua i segueix rebent abocaments sense depurar. Però sembla que alguna cosa ha canviat enguany.
Més enllà d’aquells de la pròpia urbanització que sempre exigeixen a les administracions públiques i als grups ecologistes -no s’ho perdin- que posin solucions immediates als problemes de contaminació, ara es comencen a veure actituds diferents. Gent que, més enllà de l’actitud infantil de desviar l’atenció, comprenen que s’han de fer corresponsables d’un problema que, si existeix, és perquè hi ha una urbanització a cada banda del torrent.
Fa uns quants dies que hi ha molt de moviment lligat al món de les aigües residuals. S’estan fent inspeccions conjuntes i per separat de la majoria d’administracions. Hi ha molts residents que ja es manifesten farts de no poder gaudir ni poder posar en marxa els negocis de la zona degut a la inconsciència d’uns pocs.
S’ha detectat un abocament directe -que inclou també els materials sòlids de les aigües residuals- provinents d’un grup d’apartaments en primera línia. Imaginem com devia ser abans la sensació d’impunitat que aquesta gent, no es sap quan, havia fet una canalització travessant l’asfalt del carrer i cobrint-lo amb ciment.
Sent important haver-ho detectat i resultant imprescindible que es sancioni una actitud tan irresponsable, el volum potencial d’aquest punt de vessament no sembla que pugui explicar l’estat del torrent, tot i que és evident que hi contribueix.
L’aigua que surt de l’emissari de la depuradora actualment està molt processada i sembla mostrar garanties. S’ha de seguir cercant i activar totes les alarmes cada vegada que hi hagi un nou episodi de canvi de color sobtat de l’aigua. Sigui ara a l’estiu o sigui a l’hivern. S’ha d’acabar amb la prepotència dels abocaments agressius periòdics i s’han d’identificar tots els responsables.
No carreguem contra la natura com si el responsable sigui el torrent, la posidònia o els ànecs. La solució al problema actual no passa per tirar clor i acabar de matar la poca vida que hi queda. Ben al revés, cal potenciar que la vida microbiològica pugui processar tota la càrrega de substàncies que s’ha abocat. Qualsevol tècnic de depuradora sap com es fan aquestes coses.
Veurem què passarà amb les activitats econòmiques lligades al turisme de la zona. De moment, a jutjar pel dinamisme de furgonetes que es veu aquests dies, el què és segur és que s’ha activat l’economia de les empreses lligades a la fontaneria. Potser és una primera passa significativa.
