Setembre és mes de collir figues. És per això que em ve de gust parlar-ne. És una fruita que m’encanta, des de ben petit. Em pica la curiositat, però, que els anglesos expressin aquesta dita amb “once in a blue moon” (una vegada en una lluna blava). Semblant als francesos (“une lune bleue”) o als alemanys (“ein blauer Mond”). Per contra, a Itàlia opten per “molto di rado” (molt estrany).
Quan ens etziben alguna expressió d´aquest caire, un té el dubte de si el feliciten o li engalipen una reprimenda. De fet, però, es fa servir per a suggerir que passa molt de temps entre dos fets. A més que vénen a ésser força improbables… Concretament, ambdós fruits provenen de la figuera, malgrat que el naixement d´uns i altres té un decalatge que oscil·la entre els vuit i els deu mesos.
Atenent-nos a una climatologia més o menys normal, la temporada de figues va d´agost a setembre. En canvi, si parlem de bacores, el seu zenit sol endegar-se a la fi de maig o primers de juny. Aquestes darreres són més grosses, amb la pell més toba i menys essències làctiques i aromàtiques. Podem considerar-les un intent de figa que no ha arribat a madurar “on time”. Per tant, roman a l´arbre fins la la propera temporada… A no ésser que algun ocellot famolenc (pardal, falciot, òliba o d´altres) esquerdin la branca traïdora i facin per intentar treure´n algun rèdit alimentari.
Mirant de completar el meu escrit amb algun adagi ajustat, segur que algun lector “baixarà de la figuera” en llegir-me. Volent dir que, fins ara,mai no havien sentit a parlar d´aquestes historietes. Afegiré allò del “ara plouen figues”, per a situacions on ens referim a fets que molt difícilment arribaran a produir-se… Com, per exemple, que gairebé tots arribem a viure en un món molt més igualitari per a tothom.
És ací, però, que la paremiologia llatina ens deixa anar estirabots com aquell del “ille ficus non caduturus” (en castellà, “no caerá esa breva”). Ho dic en complir-se ja un any i mig de pandèmia i assistir impàvidament a certes decisions esguerrades d´alguns polítics. Si després de tot plegat, no canvien res en favor de la gent, ja cal que pleguem. Més ben dit, que pleguin ells ! Si alguna cosa ha estat realment excepcional, ha estat la COVID19. Motiu de més, doncs !
