Les dones ( i molts homes) hem lluitat molts anys per ser, dir, votar, i tenir presència i visibilitat en la nostra societat. És obvi i clar, com ho he fet sempre, que rebutj taxativament les declaracions que es van pronunciar ahir, i el llenguatge i les formes que es van utilitzar en la presentació de l’associació Salvem Sant Joan i que menyspreen la dona. Pens que no hem de fer cap passa enrere com a dones ni com a societat i que ens queden encara moltes fites per aconseguir i moltes barreres per trencar. I una d’elles, és reivindicar-nos davant pronunciaments tan desafortunats que representen un clar menysteniment cap a la dona, el seu paper a la societat i la nostra capacitat de decidir per nosaltres mateixes allò que volem ser. Afirmacions com aquestes, no tenen cabuda en una societat igualitària, moderna i equitativa.
D’altra banda, vull aprofitar per deixar clar, que com a batllessa de Ciutadella vaig assistir a l’acte en representació de l’Ajuntament de Ciutadella perquè vaig ser convidada formalment a l’acte de presentació de la nova associació.
A jo, com a batlessa, i també els regidors i les regidores de l’ajuntament, ens correspon assistir a multitud d’actes, activitats, presentacions, etc., del divers teixit associatiu de Ciutadella. I, hi assistim sempre que podem, sense prejutjar, amb un esperit obert d’escoltar i conèixer. És per això que com a batlessa de Ciutadella, vaig assistir a l’acte de presentació per conèixer aquesta nova entitat, com faria amb qualsevol altra associació que així m’ho demanés si, d’entrada, no hi havia cap pronunciament manifestament clar en contra d’algun col·lectiu.
I, en aquest acte, com en d’altres, en determinats moments i davant determinats pronunciaments i posicionaments m’he sentit molt incòmode, personalment, davant arguments tan allunyats dels meus valors personals. Però com a batllessa, consider que sempre el debat i confrontació educada i respectuosa és una eina positiva, que ens ajuda a consensuar postures i a avançar.
És evident que ni les maneres van ser les adequades, ni les formes ni el llenguatge utilitzat i estan lluny d’afavorir i d’apropar postures i ens ressonen a èpoques passades. Molts cops en el mateix moment no reacciones sempre com voldries, però , vull manifestar, ben clar la meva condemna a actituds i pronunciaments tan ofensius i rebutjables com els d’ahir.
Seguirem treballant per arribar a aconseguir la igualtat en tots els àmbits de la vida. Consider que l’objectiu de preservar les nostres estimades i incomparables festes, compartit per tots i totes, precisament necessita diàleg, consensos i acords per a avançar tots a una, enfora de declaracions excloents i des del respecte a la diversitat i a la igualtat entre totes les persones.
Joana Gomila Lluch
Batlessa de Ciutadella
Ses Festes són mirall de tota societat i quan esdevenen tradicionals sovint poden quedar-se estàtiques i només el “reset” les podrà configurar de bell nou.Identitat i fer bona pinya tot un repte a refer.
… es cierto que si se está a sueldo de una corporación, hay que hacer de tripas corazón y acudir y escuchar en ocasiones manifestaciones así, no sólo con las que no se está de acuerdo, sino que en ocasiones resultan chocantes por estrafalarias… PERO también al revés, pongamos por caso que tu educación ha sido formalmente católica, siguiendo los dogmas de la secta religiosa a rajatabla, como alcaldesa igual un día te invitan a una ceremonia confesional donde dar tienda suelta a, pongamos, tu ardoroso éxtasis espiritual… pues en esa ocasión también tendrá que aguantarse, pues no puede acudir como representante de todos los ciutadellencs, si la mayoría somos apateístas y nos repanpinflan todas esas tonterías… el tener un cargo representa unos deberes para con la gente, y como representante de un estado aconfesional, no puede acudir saludando con la manita y sonriendo qué bien estamos aquí dando apoyo a un estado teocrático extranjero, a la altura del Irán de los ayatolás, una empresa multinacional puramente talibán, que desde hace siglos va pregonando desde sus púlpitos un desprecio y censura al género femenino mucho mayor que la anécdota del tipo éste de la asociación tradicionalista… no nos venga ahora con ese prurito feminista, cuando por otro lado los alcaldes siempre acaban perdiendo el culo en acudir a misas, bendiciones y procesiones alegremente, dando carta de normalidad a una iglesia en las antípodas de lo que es una sana normalidad democrática en lo social y en lo moral… sus valores no son tales, están podridos por una misoginia rampante, y el acudir a esos actos, a petición del obispado o también por tradición, es contraproducente con sus palabras… sea más consecuente entonces… o todos tirios, o todos troyanos… CODA: la pelota está en el aire ¿va a recoger el testigo el Ajuntament, y va a promulgar algún edicto para que el próximo sant Joan la fabiolera sea una mujer ilusionada con serlo? porque lo demás es sólo vacua palabrería…
Així doncs, sra. Gomila, com a batlessa i com a dona, troba o no troba que les dones haurien de poder participar de ses Festes en IGUALTAT de condicions que els homes, és a dir, si elles volen i es dóna el cas, com a caixeres? La resposta és fàcil: SÍ o NO.