És evident que no em puc pas adjudicar la paternitat ´aquesta frase tan ampul·losa i suggerent. Correspon al poeta italià Antoni Porchia. L´he triat per anunciar que avui comença, oficialment, la darrera de les 4 estacions meteorològiques de l´any: el solstici d´hivern, amb el moment just de l´any on l´eix de rotació del planeta terra assoleix una inclinació màxima. De manera que els raigs del sol travessen un dels punts de l´eclíptica més allunyats de l´equador. Això explica que sigui el dia més curt de tot ´any. Per contra, mig any després –exactament el 21 de juny de 2022– seran el dia més llarg i la nit més curta.
En aquest sentit, cito un tast de refranys que il·luminen aquesta idea: “per Santa Llúcia, un pas de puça / per Nadal, un pas de pardal/ per Sant Esteve, un pas de llebre / per Any Nou, un pas de bou / per Reis, un pas de vell / per Sant Antoni, un pas de dimoni / per Sant Sebastià, un pas de marrà / per Santa Agnès, una hora més / per Sant Vicenç de Roda, creix el dia una hora / per Sant Pau, una hora hi cau / per la Candelera, una hora entera / per Sant Blai, un pas de cavall / per Sant Maties, igual són les nits com els dies / del juny endavant, el dia es va escurçant”. Molta pedagogia s´amaga al si de la paremiologia.
Un factor específic que s´hi associa rau en el descens del termòmetre. Més acusat com més a prop dels pols o a més altitud. Alhora en el canvi de “vestimenta” d´alguns vegetals. En la migració d´algunes aus o la hivernació ´altres animals. Tot plegat no deixa d´ésser una adaptació perfecta de la natura –quina meravella !– als canvis que vénen. En tot cas, com deia Aristòtil, “per a poder copsar
la bellesa dels flocs de neu, cal ésser al bell mig del fred”.
“A l´hivern, el millor amic és un bon abric / amb roba i bons aliments, el fred es torna calent / caminant, se´n va el fred / el fred esmola les dents / val més foc i fum que fred tot sol / quan fa fred, val més una gorra que un Barret / quan baixa el tord, el fred és fort”. Heus ací un estol de consells savis, que ens poden ajudar força a afrontar-lo com cal… En el cas del darrer de tots els esmentats, em ve de gust referir la seva equivalència en castellà: “cuando el grajo vuela bajo, hace un frío del carajo”: una forma riallera de traduir que “el cor fort sempre venç la desgràcia. O també que “quan el mal cou, cura” i “un clau en treu un altre”… Dit això, molts ànims fins a la primavera…i més enllà!
