“Dia mundial del malalt”

Tant de bo que, ara que semblem albirar la sortida de la COVID19, el  poder polític es posi les piles ! Ho expreso per una obvietat: al llarg  de la pandèmia, s’han anat sabent dades sobre retallades  sangonants als sectors sanitari i d’atenció a la gent gran. Serà que  no hi ha, abans, altres racons on aplicar la tisora ? Sense anar més  lluny, de dues maneres: reduint el nombre de càrrecs improductius a  l’administració. I davallant llurs sous estratosfèrics i immerescuts. En  ambdós casos, més enllà d’ un setanta per cent. 

Dit això, diré que, fa gairebé trenta anys, el Papa Joan Pau II va fixar  aquesta fita. Amb l’ ànim de fer-la coincidir amb la festa de la Verge  de Lourdes. Enguany, en motiu de la commemoració, el Pontìfex  actual acaba de publicar un document pastoral pels fidels catòlics. El  trobo summament eloqüent i sensible. Hi palesa un profund  sentiment de presència afectiva i proximitat. En ell, ens convida a  foragitar totalment la discriminació i l’oblit que sovint dispensem a les  persones enllitades. Durant els dos darrers anys, malauradament  aquesta percepció ha pres massa volada. Mal que els pesi sentir-ho,  aquells que tenien alguna capacitat d’arranjar-ho força, s’han inhibit  fent-se l’orni i no madurant prou la presa de decisions imaginatives. 

La suma de dolor corporal, minva de capacitats física i cognitiva i  solitud accentuada pels serrells dels nous protocols sanitaris ha estat  letal per a molta gent.Resta un munt de tasca per fer. No podem  caure en la temptació malaltissa de creuar-nos de braços, aterrant en  cap mena de resignació. Escrivint, visc i sento tenir la responsabilitat  de denunciar les injustícies amb els oprimits, desvalguts, ancians,  immigrants, desnonats i altres grups de gent en risc d’exclusió social. 

Quan era un infant, recordo que em van inculcar les famoses “obres  de misericòrdia”. Mai no les trec del meu pensament.Tampoc no les  contemplo en la vessant carrinclona dels qui tan sols es compadeixen  del proïsme necessitat bo i expressant-li un seguit de bones paraules  o intencions.Hem d’actuar. Cal passar a l’atac, de la mà d’un refrany  llatí: “res, non verba“. Per aquells que puguin al.legar  desconeixement de l’equivalent traduït, en castellà no tenen excusa:  “obras son amores que no buenas razones“.