Avui s´escau el 9è. aniversari de la presa de possessió del Papa Francesc. La renúncia de l´emèrit Benet XVI (antic cardenal Ratzinger) –primera als darrers 600 anys d´història del catolicisme- – deixà un munt de punts tèrbols. Ací ho deixo. Vull centrar-me en una valoració summament positiva de l’embranzida de l´antic cardenal Bergoglio. Cert que bufen vents de canvi a l´església, en una etapa molt més oberta i dinàmica. Resta, però, molta tasca a fer, en base a la rèmora que representen algunes estructures prou anquilosades. No ha d´ésser fàcil litigar amb certs fronts. Com ara els escàndols vinculats a la pederàstia, la “postura” de l´església catalana amb el tema del procés independentista, el paper menor de la dona a l´església, la revisió de la controvertida norma del celibat, etcètera.
No hi ha res millor per a fer palès el seu pensament que citar el títol de les 8 encícliques i/o exhortacions pastorals publicades durant el seu mandat: Lumen Fidei, Evangelii Gaudium, Laudato si, Amoris laetitia, Gaudete et exultate, Christus vivit, Querida Amazonia i Fratelli tutti. Amb un estil punyent i farcit de coratge, parla sense embuts. Tant li és ficar cullerada en el tema del medi ambient, com exigir un clima real d´una ferma amistat social. Pot generar certes crítiques entre sectors polítics, socials i religiosos molt arcaics. S´ha acabat el temps aquell de bastir discursos ampul·losos –de cara a la galeria– no anant al nucli essencial dels problemes. Amb tot respecte i salvant distàncies, gairebé gosaria qualificar-lo metafòricament de periodista valent que no es rebrega davant cap tipus de poder fàctic.
Que Déu ens el conservi molts anys ! Crec, tanmateix, que no té massa sentit demanar –als seus bisbes– que renunciïn al càrrec en assolir els 75 anys d´edat. Si més no perquè, a hores d´ara, ell ja en té 85. D´acord amb aquest detall nimi, sembla que encara som prou lluny de canvis decidits al si d´una institució amb estructures prou farragoses. El darrer terme de la “sinodalitat” ha d´implicar una molt major implicació dels laics per en un “aggiornamento” integral dins del món del segle XXI. L´aperturisme predicat pel Concili Vaticà II, fa més de mig segle, encara té pendents bona part dels seus tentacles, serrells i protocols. Tant de bo que la mà ferma del Sant Pare assoleixi els reptes proclamats el dia que es coronà com a bisbe del món. “Tu es Petrus et super hanc petram edificabo ecclesiam meam”.
… 1 ) vaya beatería que hay que tener para estar pendiente de este tipo de aniversarios que no interesan a nadie… 2 ) la renuncia del primero de los dos papas que hay ahora, el nazi, es porque se vio abrumado por el escándalo de los pederastas del clero y su posible responsabilidad por haberlos encubierto… 3 ) el antiguo cardenal argentino estuvo intrigando durante la dictadura de Videla, el que desparecía a miles de jóvenes idealistas, y aún no está clara el posicionamiento de Bergoglio en una iglesia colaboracionista en el genocidio… 4 ) el aperturismo es un espejismo, la iglesia está ahora mismo en el geriátrico, esperando un exitus que nunca llega, pero que no se haga ilusiones, no pasará de este siglo… 5 ) el papel de la mujer en la iglesia no es “menor”, es más bien inexistente… 6 ) para poder fáctico, el suyo, el de dictador de un estado teocrático anquilosado y anclado en el pasado, boqueando por hacerse ver en la modernidad actual, más le valdría empezar por derribar su propia iglesia, si tan moderno os parece… 7 ) tiene 85 tacos, no seáis ilusos, y dios no existe, por lo que la naturaleza es la que manda… 8 ) mucho concilio y mucha hostia, pero nada, sigue siendo un gigante de pies de barro al que ya nadie hace caso… y CODA final, no olvidemos que se trata de una teocracia EXTRANJERA, no es algo propio de nuestra sociedad, sino un alien, un extraño, algo que no debería importunarnos más allá de lo que oímos por el telediario, como si fuera el primer ministro de Gabón hablando de la plaga de la langosta… así que menos babear y menos panegíricos, que os ponéis en ridículo al mentarlo tanto… lo vais a gastar…