Aquesta és la segona nota de valoració del Decret Llei del passat mes de febrer sobre mesures urgents per la sostenibilitat i la circularitat del turisme a les Illes Balears. La primera valorava la necessitat i abast de la moratòria de noves places turístiques. Avui s’analitzen les principals mancances i perills que es detecten al text que ha de ser discutit com a Llei al Parlament.
El gruix del Decret està dedicat a l’economia circular i inclou nombroses declaracions que, malgrat parlar de coses importants, no tenen fites concretes ni dates per aconseguir-se. Es corre, per tant, el fonamentat perill que acabin sent només una neteja d’imatge (això que ara s’anomena greenwashing).
Així, es parla d’elevar la sostenibilitat, incrementar l’eficiència, reduir la petjada ambiental, frenar el desaprofitament d’aliments, o coses similars. Per dur-ho a terme, les empreses turístiques han d’aplicar un pla de circularitat que ha d’incloure una avaluació i una planificació circular.
S’incorporen una llista de paràmetres de consum a tenir en compte, en energia, aigua, materials, residus i aliments. Allò que hi falta, però, és definir objectius que es puguin mesurar, com ara quins han de ser els percentatges de millora, quins són els referents sobre els quals cal comparar-se o quins són els terminis per aconseguir els objectius.
En aquest sentit, el GOB mantindrà reunions amb els grups parlamentaris interessats, a fi de traslladar possibles propostes per omplir aquestes mancances.
En el Decret Llei es detecta també un perill urbanístic, per quan es pretén que noves construccions “indispensables per implementar el pla de circularitat” no computin urbanísticament en ocupació, en edificabilitat, en distància a llindars ni en alçada.
En opinió del GOB, permetre nous edificis que no computin urbanísticament, incentivarà la picaresca urbanística habitual que justificarà noves edificacions que després seran usades per altres finalitats. L’excepcionalitat hauria de quedar reduïda a instal·lacions, però mai a construccions.
També es discuteix els paràmetres que cal aplicar a les antigues places turístiques de sol i platja quan s’hagin de modernitzar. Ara el Decret demana que hagin de rebaixar un 5 % de les places però que puguin augmentar un 15 % la superfície edificada i l’ocupació. El GOB demana que, com a mínim, s’hagin de reduir les places en un 10 % i que no es pugui ampliar superfície més enllà del 5 %.
Cal tenir en compte que la preocupant punta de juliol i agost, on tot queda sobreocupat, només es pot abordar mirant de reduir les places d’allotjament. L’oferta de sol i platja es va planificar els anys setanta i vuitanta, en una expansió que ara ja no s’admetria. Per això, quan acaben la seva vida útil, ja més que amortitzades, i necessiten modernitzar-se, és el moment idoni per demanar reduccions.
S’ha de recordar que aquest tracte de favor cap els grans hotels està a la base de les obres que s’han vist a Arenal d’en Castell, o actualment a la primera línia de Sant Tomàs. També és aquesta la qüestió de fons que el GOB discuteix a les dues grans torres de Son Bou.
Es confia que la tramitació parlamentària es pugui traduir en compromisos reals per reduir la petjada ecològica de les activitats turístiques i que racionalitzi els impactes sobre el litoral illenc.
