“Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa”. Si fa o no fa, diria que l’equivalent castellà d’aquesta sentència ve a ésser allò del “en este mundo traidor, nada es verdad ni es mentira. Todo es según el color del cristal con que se mira” (pertany a un poema de Ramón de Campoamor”, al segle XIX). Sé que faig una traducció agosarada i un pèl “sui generis”. Però no puc assistir –creuant de braços– a un immobilisme hipòcrita de molts polítics del planeta. Amb un suspens especial i remarcat pel govern espanyol.
Cadascú ha d’obrar segons el seu estat. D’acord amb les circumstàncies, hi pot haver cert predeterminisme en el tarannà de les persones. De manera que unes sofreixin i a d’altres la vida els sigui més regalada. Plàsticament , diria que se la mamen molt dolça. Malgrat tot, ès evident que –si ens donen a triar– sens dubte que tots voldríem ser maça. Però les coses no sempre van així, a gust de tothom.
Fa massa dies que estic més que esgarrifat. Seguir premsa i altres mitjans audiovisuals m’obliga –des de la meva ací vessant periodística– a amarar la meva visió dessota tints i tocs d’humanitat, sentiments i forta estima. No hi ha ningú amb capacitat per a deturar l’aire d’horror i altres extrems incalificables d’un paranoic Vladimir Putin ? És ací on vull interpretar els dos perfils alhora: patir i ferir. Veig i no puc callar. Sento les ganes imperioses de denunciar i també d’exigir contundència als qui tenen les regnes del nostre món. Cenyint-me al paper ambivalent del president espanyol, el veig ancorat en un còmode conformisme barrejat amb declaracions teatrals, controlades en el to.
No és normal que els cops els rebi un poble indefens com l’ucraïnès… Mentre que les àligues del Kremlin (els de dalt) són els que peguen/fereixen. Fan de maça, com diu la dita del títol. Comportantse com un ogre ferotge immisericordiós. Em pregunto quina diferència hi ha entre Slobodan Milosevic (president de Sèrbia,conegut com “el carnisser dels Balcans” per la seva responsabilitat en la guerra dels Balcans dels anys 90. Tant de bo que la maquinària judicial del Tribunal internacional de La Hàia caigui, amb tota la seva força, damunt del cap d’en Putin. Obvio afegir-li nous adjectius, “Mando y ordeno…y que se haga pronto !”
… sí, supongo que podremos intentar juzgar a este peligroso sátrapa en el tribunal penal internacional de la Haya… como hicimos en su día con George W Bush, o con Blair o con Aznar, los que también invadieron un país con mentiras, destrozándolo todo y matando a centenares de miles de ciudadanos colaterales… oh wait! de verdad lo logramos?