Aquest proverbi pot semblar sorprenent. Gairebé té, però, vuit segles d’antiguitat. És més vell que l’anar a peu. Alhora, conté una gran fondària, amb un ensenyament moral molt bo. Ens mena a analitzar les conseqüències derivades d’actes petits, que prenen volum i transcendeixen bastant més enllà. Estem acostumats a cercar algun detonant en qualsevol procés. Ens preguntem què va originar una cosa determinada. I podem imaginar-ho com una bola de neu que llisca muntanya avall, provocant una gran allau.
Brasa i foc fan una bona parella al món de la paremiologia. També diem “forn i bugada volen foc de brasa / La brasa del foc / Baix la cendra, crema / Foc de casa real lluu més que cap altre / Foc d’oliver, foc de cavaller / Foc d’alzina, foc de fadrina“. Podem veure que aquesta petita mostra ens suggereix un doble enfocament: ésser curós i vigilant en front d’un ensurt posterior, d’una banda. De l’altra, que cal no quedar-se quiet. Com més aviat rutllem, abans entendrem el sentit de dos adagis complementaris: “a poc a poc s’encén el foc” i “feina començada, mig acabada”.
Malgrat trobar alguns moments de desànim, al llarg del nostre pas per aquest món, no podem perdre de vista la idea que “de mica en mica, s’omple la pica“. És ací on podem dir que l’exemple de la formiga pren un sentit de referent màxim. No es deixa aclaparar pel cansament. Malgrat projectar una certa fragilitat i petitesa, sempre sol associar-les amb tenacitat, constància i treball en equip. Fins que aconseguieix els seus objectius.
Deia Woody Allen que “el 90% de l’èxit es basa simplement en insistir”. D’entrada, pot semblar una afirmació gratuïta o tòpica. Prefixa, però, uns principis idéntics amb la dita de reblar el clau. Una acció que consisteix en la reiteració de les coses. Fins al punt de deixar-les resoltes, aconseguint allò que hom es proposa.
El foc necessita 3 elements per a mantenir-lo viu en una situació de supervivència: esca,estelles i combustible. És a dir, un material que s’encengui a la mínima espurna. Unes petites branques per tal de prendre bé. I un combustible que en garanteixi la durada i la calor abundant. En línia filosòfica amb aquest tema, tant de bo que la moralitat per a encarar la nostra vida actui similarment: amb el trípode de l’esperança, la rauxa i la constància. Res no ho ha de frenar !
