A n’es Geriàtric i Centre de Dia de Sant Lluis ens agrada rompre sa rutina de tant en tant. Creim que mai és tard per viure noves experiències o per reviure’n alguna. Sabem perfectament que no és fàcil i que tot i que es prepara amb temps i s’ofereix s’activitat a aquells/es que vulguin participar-hi voluntàriament, sempre n’hi ha que al final es fan enrere, que no ho recorden, etc. Sortim de sa zona de confort, hi ha bloquejos emocionals a darrera hora, apareixen ses pors i treu es cap també sa vergonya. A ses societats occidentals actuals es tendeix a amagar o evitar sa vellesa precisament per una cosa semblant, i és que, sa dependència fa vergonya. Tant per els que la viuen, que senten que estan a un lloc on no haurien d’estar (com si el món no fós perquè l’habitessim tots i cadascun de noltros!), com per els que la veuen, que solen mirar-la des de sa pena.
Anar a sa platja a gaudir de la mar, a prendre un gelat a n’es Norai de Punta Prima, a fer activitats amb cavalls al Club Hípic de Maó, a s’Ubaida a veure (i a provar) com s’elabora avui en dia es formatge que tants anys van elaborar alguns d’ells, i sa darrera, a navegar amb Yellow Catamarans per es magnífic por de Maó, sempre acompanyats per sa Creu Roja. Aquestes i moltes més són algunes de ses activitats que es proposen al nostre centre i tot i la dificultat, la implicació personal i a vegades, el desgast emocional, creim fermament que són altament satisfactòries per a moltes de les persones que hi participen. Que, que el món no estigui adaptat a la dependència no signifiqui que les persones més grans no puguin (re-) ocuparlo.
Volem agrair a totes aquestes organitzacions que ens han facilitat que ses persones que conviuen a Sant Lluis puguin seguir presents, per la seva feina, sa paciència, i es carinyo. Gràcies!
