Entre carritxeres, cebes marines, caramuixes, mates i pins hi ha la tomba del puput. Està a la vora del carrerany secret i hi passem quasi cada dia quan passegem el nostre
ca.
Primer de tot només hi havia el cadàver polit del puput. Amb el anys ha anat perdent la carn i les vísceres i han quedat les plomes característiques i els ossets; també el bec llarg.
La tomba a cel obert del puput ha patit les inclemències del temps i ha anant espargint les seves plomes virolades semblants a secs tatuatges i només han quedat els ossos.
L’herba ha crescut al seu voltant i ha acabat tapant la tomba a cel obert del puput.
Servarem la seva memòria mentre siguem vius. Quan fineixi el nostre trànsit acabarem com el puput que va anar a morir davall el ventall de la carritxera.
