A la tele diuen que enguany es veuen pocs rupits i que açò significa que serà un any poc fred. L’home del temps ho ha argumentat i la tesi popular m’ha semblat coherent. He viatjat aquesta tardor al nord, indret d’on provenen els rupits que vénen a Menorca, i vam poder seure a les terrasses fins a la matinada.
Després d’haver dit açò l’home del temps de la televisió ha entrat a ca nostra un rupit. No és la primera vegada que entren ocells a l’apartament. Està situat a la falda d’un coster, enmig d’un alzinar, a pocs metres d’on passa el Camí de Cavalls; és alterós, té grans finestrals que teníem oberts perquè feia bon temps i està obert a quatre vents: les cimalades dels gegantins pins es troben uns metres més avall o a la mateixa línia visual i, per tant, de vol, que la nostra sala d’estar, que el nostre menjador.
El rupit ha topat amb els vidres de la finestra tancada que dona al nord i ha caigut allà enmig. El nostre canet s’hi ha abraonat i he reaccionat amb rapidesa. He separat el seu morro de l’ocell espantat i l’he agafat amb delicadesa. L’he dut fins a la terrassa oberta i el pit roig ha fet una cosa estranya. En tost de volar cap als pins, cap al Camí de Cavalls, cap a l’alzinar, cap al canaló que mena a la platja, cap a la mar, ha fet un gir de noranta graus i ha entrat de nou dins la casa. Ho podria haver interpretat com un senyal però la meva ingenuïtat fa temps que l’he malgastada.
