I si Menorca fos en realitat un gegant petrificat estirat panxa enlaire damunt un llit de sauló banyat; els queixals, menhirs; els genolls, muntanyes petites; els dits dels peus, penya-segats de marès; la sang de la dentadura, terra vermella de llosa de cot; els cabells, marines de pins verds; les celles, cerres espesses de bruc; els forats del nas, coves fondes i humides?
Si fos així, què estaria mirant el gegant caigut? El seu reflex dibuixat en el cel blau d’un dia d’estiu? O la mar fosa en el blau dels seus ulls? O, simplement, el nostre futur col·lectiu?
Molt bonic
cos i Menorca.
Colpidor el dibuix.