Els partits que s’autodenominen d’esquerres a Menorca necessiten una reflexió molt seriosa si volen ser una alternativa de govern real. Els fets viscuts avui als plens de Ciutadella i Es Mercadal només són la punta de l’iceberg d’un problema molt més profund que s’ha d’escometre des d’una nova perspectiva. Els enfocaments emprats fins ara només han servit per a la desunió més absoluta en un moment en que la dreta i, el que és preocupant, els populismes de l’extrema dreta més radical han enviat un missatge que està agafant entre la societat.
El desacord a Ciutadella, a Es Mercadal i a Maó, tot i que aquí l’alcaldia no ha baratat (però la manca d’un pacte de govern segueix sobre la mesa de negociacions) es sumen a la incapacitat de trobar un acord per a la candidatura unitària al Senat. PSOE, Més per Menorca, Unides Podem i les diferents agrupacions d’electors municipals, de ben segur, tenen arguments per dir que la raó estava de la seva banda a les converses per pactar. Però si el resultat és la desunió potser la realitat posa en dubte les afirmacions que puguin sortir dels partits i agrupacions.
No és de rebut que quan unes formacions estan negociant es filtrin aspectes de la mateixa. Els acords signats sí s’han d’explicar, ja no a la premsa, sinó a la societat perquè tot estigui clar. Però que des de Més es filtri que Joana Barceló anava a ser candidata unitària al Senat és tan desastrós per tancar un acord com que el PSOE enviï a tota la premsa la darrera proposta d’acord a Ara Maó a 24 hores del Ple d’investidura.
Que l’Entesa pacti amb el PP, és absolutament lícit, però costarà que els seus electors comprenguin aquest acord quan la campanya de les eleccions generals del 23-J faci que Més i Podemos-Sumar ataquin les polítiques del, ara socis municipals, PP, per molt que puguin argumentar que una cosa són els acords a l’Ajuntament i un altra la política estatal.
Tampoc sembla que el discurs del Ple d’investidura de Ciutadella sigui el millor lloc per atacar a una altra formació d’esquerres com ha fet Carol Cerdà ja que tard o d’hora, aquests mateixos grups hauran de pactar temes aquí o a d’altres institucions.
A nivell estatal la política està en un procés de canvis profunds. Ciudadanos s’ha dissolt (de facto) i VOX sembla ser la crossa que collarà fort a qualsevol govern del PP allà on vulgui governar, encara que sigui a base de negar l’existència de la violència de gènere com ja ha passat a València.
A l’esquerra ens trobem un PSOE on Pedro Sánchez, líder mai acceptat pels barons del partit, tracta tant de sobreviure com d’arrabassar la representació de l’esquerra a Sumar-Podemos-En comú… i, alhora, pactar amb ells un possible govern progressista després del 23-J.
L’esquerra del PSOE és una notícia continua sobre desacords, candidats vetats i demés mentre es cerca un nou referent que pugui il·lusionar a l’electorat.
Conclusió: estem davant un canvi polític l’abast del qual encara no el sabem albirar.
En aquest sentit VOX no deixa de ser una resposta, que no la resposta, a aquesta situació. La fórmula de donar solucions senzilles a problemes complexes culpant sempre a algú i sense cap mena de crítica a la pròpia societat els ha funcionat. Però com fa la dita. Pots enganar a poca gent molt de temps però no a molta gent molt de temps. I la societat acabarà per veure-ho.
Davant d’aquest canvi de l’estatus polític les formacions menorquines d’esquerres, si volen tenir un futur necessiten adaptar-se als nous temps. Han de saber entendre bé a la gent i el que les demana i, com aliats naturals han de cercar una altra manera de relacionar-se si volen ser una alternativa de govern a les diferents institucions a curt, mig o llarg termini.
Cal mesurar bé fins a quin punt han de ser els personalismes (no seré jo qui discuteixi que un líder carismàtic pot estirar més gent a votar que una altra persona que sigui més potent intel·lectualment) o els programes de les formacions els qui han de regir els acords futurs. I tant important com això és fer-ho arribar bé a la societat, tant en el fons com a les formes.
Potser la manera d’actuar dels darrers mesos no ha estat la més adient i després del vist els darrers dies ja veurà l’esquerra si les actituds mostrades els afecta de cara al juliol.
… buena reflexión que suscribo casi por completo… y es una lástima que Podemos y la izquierda de verdad haya sido vilipendiada tanto y de manera tan encarnizada por la derechona y sus sucios medios vendidos, emponzoñando los discursos políticos y engañando a la ciudadanía, haciéndole creer que eran la bicha, cuando se ha demostrado que tenían un programa, han cumplido muchos de sus pretensiones, y la gran mayoría han beneficiado a la gente… pero les han hecho aparecer injustamente como los malos a batir, y ahora se encontrarán con una derechona ufana y autocomplaciente sin otro programa que el de echar a Podemos, y a unos ultramontanos de vox que ni tienen programa, se lo van a ir inventando sobre la marcha, y nos nos va a gustar lo que vamos a ir viendo… en fin, cosas de la política…