“El juliol més càlid a la terra en 120.000 anys”

Aquest és un article global, planetari del comportament excepcional del juliol. Durant el setembre us oferiré un resum de l’estiu a casa nostra (juny, juliol i agost). Així doncs, si el juliol del 2019 havia estat el més càlid de la història instrumental (uns cent cinquanta anys) el juliol del 2023 l’ha superat en 0,2 °C i ha passat a la història com el juliol més càlid des que hi ha registres, i s’estima que també ho ha estat dels darrers 120.000 anys amb dades indirectes de temperatura. Vaja, una mica més de la història de l’Homo sapiens.

Segons dades del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S). La suma de les temperatures tan excepcionalment altes de principis de mes i una temperatura del mar que des del maig està molt per sobre dels valors normals dona com a resultat un juliol del 2023 que apunta a ser excepcionalment càlid. La temperatura global de juliol del planeta va ser d’1,5 °C per sobre de la temperatura preindustrial, mesura de referència entre 1850 i 1900 quan encara la petjada de l’activitat de l’home no havia alterat el clima amb la crema de combustibles fòssils. L’Organització Meteorològica Mundial prediu que hi ha un 98% de probabilitat que almenys un dels pròxims cinc anys sigui el més càlid que s’ha registrat i un 66% de possibilitats de superar temporalment 1,5 °C per sobre de la mitjana de 1850-1900 durant almenys un dels cinc anys. Els 1,5 °C de temperatura per sobre del període preindustrial no és una xifra qualsevol, té una gran importància. Recordem que a l’Acord de París es va establir un sostre de 2 graus a finals de segle i que caldria fer el possible per reduir l’augment a 1,5 graus respecte a la temperatura preindustrial. Si establim aquests 1,5 °C com a línia vermella, la veritat és que ja l’hem superat en alguns mesos de l’any, però és la primera vegada que es dona durant l’estiu a l’hemisferi nord.

El planeta cada cop ens mostra més les conseqüències i els efectes del canvi climàtic amb la presència de fenòmens extrems i amb temperatures cada cop més elevades. Sabent això, aquesta pujada d’1,5 °C pot quedar aquí si actuem amb fermesa contra l’escalfament del planeta a partir de la reducció de les emissions, complint els acords assumits pels estats i fent més estrictes les normatives. Aquests són els desitjos, però la realitat no és molt encoratjadora. Si durant la pandèmia, any 2020, el món va reduir només un 6% els gasos d’efecte hivernacle, el 2021 va recuperar un 5% la caiguda de l’any anterior. És veritat que el 2023 els creixements es van aplanant, avança l’electrificació mundial i la implantació de renovables però encara de manera poc profunda i no prou ràpida, probablement, per aturar les inèrcies consolidades en el Canvi Climàtic.

Un article d’en Francesc Mauri i AMIC per a Menorcaaldia.com