A les 15:40 hores del 9 d’octubre de 2018 començà a ploure a Sant Llorenç des Cardassar. Una hora més tard la pluja es tornà torrencial i a les 17:20 h la intensitat era màxima. Cada minut queien de 6 a 8 l/m² per acumular un total de 257 l/m². Són les dades que registrà l’estació gestionada per Mateu Rigo, observador meteorològic, adscrit a la xarxa Balearsmeteo. És l’exemple de precipitació catastròfica més recent, fa cinc anys, enregistrat a les Balears però no l’únic, ja que la història n’està farcida de casos. El clima mediterrani es caracteritza per concentrar la precipitació a la tardor, després de la sequera estival, sovint en episodis torrencials. L’anterior precedent datava del 1989 amb els grans aiguats del Llevant mallorquí. En aquest cas amb 13 víctimes mortals. Aquest és un resum de l’article publicat pel col·lega, Miquel Salamanca, home del temps a IB3.
L’aiguat de l’octubre del 2018 es va produir amb una torrencialitat de la precipitació que responia a la persistència dels nuclis de tempesta, que es regeneraven de manera constant, a causa de l’efecte combinat de la convergència de vent en un mateix punt i l’orografia de la zona. Mateu Rigo recorda que «feia feredat, no havia vist mai ploure així de fort». En la memòria col·lectiva, les torrentades del 1989 al Llevant i Migjorn de Mallorca són ben vives encara. Els experts ho consideren l’episodi més violent ocorregut en època moderna. Però la ploguda del 2018 va ser encara més intensa, afirma Rigo, ja que l’any 1989 plogueren 170 l/m² al poble, 87 l/m² menys que l’any 2018. Miquel Grimalt, geògraf de la UIB expert en fenòmens extrems, calcula que la punta de l’avinguda assolí un cabal d’entre 698 i 757 m³/seg. gairebé el triple que el de l’any 1989. A causa del desbordament per solars i carrers, el cabal minvà fins als 533 m³/seg. en qualsevol cas una xifra molt més elevada que la capacitat del llit encimentat del torrent, que s’havia modificat i eixamplat després del 1989, i que actualment pot evacuar fins a 150 m³/seg. En tot procés d’inundació, a part de la pluja, hi va haver factors d’influència diversos. L’àrea de la conca, el pendent, la forma de la xarxa i del llit del torrent o la mateixa naturalesa del terreny són elements a tenir presents. En qualsevol cas, una revinguda és un fenomen que pot ser més o menys perillós, però és la presència humana allò que finalment en determina el risc i ho converteix en una catàstrofe. Els torrents desborden de manera natural i recurrent. Escampen l’aigua pel seu voltant en revingudes ordinàries i, en casos extraordinaris, assoleixen nivells i extensions inversemblants. Són les àrees inundables, les que periòdicament s’aneguen amb major o menor freqüència, al ritme que marca la natura des de fa milers d’anys. Fins i tot tenen les seves pròpies formes: ventalls al·luvials, planes d’inundació i valls més o menys encaixades.
La combinació de l’augment de fenòmens extrems fruit de l’escalfament global més la urbanització intensa del territori ens auguren fenòmens semblants a més indrets.
.- Aquest és un article d’en Francesc Mauri i AMIC per a Menorcaaldia.com
