La riquesa i varietat del català es fa palesa –de manera especial– en certes expressions que vénen a ésser adagis. Molts d’ells, potser massa desconeguts o poc emprats. En aquest grup, prenent la referència de la situació immobilista i esperpèntica de la política catalana al llarg de la darrera dècada, parlaré d’aquells que han mig perdut el seny…o del tot.
Hi ha moltes cites per a clavar-ho. Algunes, fins i tot, semblants entre les dues llengües que coexisteixen –sense cap problema– al principat. Així, que a algú “li falti un cargol” o “le falte un tornillo” és prou semblant. Com alhora és el mateix si “li falta un bull”o “le falta un hervor”. No li diguis a cap castellà, però, que una persona “no tiene trote ni galope”: es pensarà que li parles d’un cavall. Per això, doncs, he triat el títol de l’article en qüestió. Com si fes per afegir el contrast entre “pixar fora de test” i “mear fuera de tiesto”.
Que no em malinterpreti cap lector, tanmateix, bo i pensant que tan sols m’estic cenyint a criticar la classe política catalana. N’hi ha per a triar i remenar …també a escala espanyola. Passant de les ínfules egocèntriques del propi president Sánchez a la clara manera de grinyolar per part d’alguns dels seus ministres, que ja fa temps que haurien d’estar cessats. Algú em pot explicar com es perpetuen al càrrec les “tals” Ione Belarra o Irene Montero ?
És indecent el xantatge d’un parell de partits minoritaris…quan la seva fe de vida és viure a expenses dels majoritaris, en base al nyap d’una llei electoral que sembla un autèntic colador. Malgrat tot, és evident que els constants canvis de rumb d’en Sánchez els hi donen ales per a fer volar coloms. Al meu parer, fa molt temps que jo hauria autoritzat un referèndum per a desmuntar la tesi falsa i desquadrada d’una més que impossible i utòpica majoria en pro del secessionisme. Llavors, si més no, s’aparcaria i ajornaria el “monotema” de quatre polítics catalans –començant pel propi president Aragonès– que practiquen indiscriminadament l’esport de la picabaralla permanent. La seva “tocata i fuga”, al Senat, fa pocs dies no va ésser altra cosa que la rebequeria maleducada de qui vol dir “la seva” i es nega a escoltar la rèplica dels qui pensen diferent. Al cap i a la fi, val a dir que la unitelaritat no deixa d’ésser una forma soterrada de “no tenir ni trot ni galop”. Per altres motius, el mateix que escenifica i demostra el seu homònim espanyol: no té el perfil d’un estadista. Tan sols vol la trona al preu que sigui. Peti qui peti… I això el “retrata” penosament.
… ” les ínfules egocèntriques ?” supongo que se está refiriendo al misterioso MRajoy de los sobres en negro, o quizás al despreciable Ánsar, ese que nos metió en una guerra que NO queríamos los ciudadanos, al menos los cinco millones que CLAMAMOS en la calle para que no lo hiciera… a nuestro bienamado presidente Sánchez no se le conocen corruptelas ni escándalos, ni es responsable de que aparezcamos ahora en la historia manchados de sangre de inocentes… y lo del manido “constants canvis de rumb ” ya se ha explicado por activa y por pasiva, a eso se le llama negociar con el contrario, ceder y aceptar puntos de vista opuestos, llegar a acuerdos y desencallar problemas, transigir no es rendirse, tender la mano o cambiar de opinión, tampoco… eso es ser buen político… // Y qué pinta aquí citar a Belarra o Montero? han sido acaso acusadas de alguna trama como la “kitchen”, espiar y manipular a terceros manipulando para interés propio las cloacas del estado? Al menos ellas trabajan sin ver fantasmas como el tal Marcelo, qué vergüenza ajena… // Lo del ” indecent xantatge d’un parell de partits minoritaris” supongo que se está refiriendo a Feijóo, agarrado a un palo ardiendo en forma de la ultraderecha más ultramontana y filofranquista, veremos lo que tardan en condicionar los gobiernos autonómicos en los que les han abierto las puertas, ya hemos visto algunos ejemplos, y no son precisamente para AUMENTAR el salario mínimo o proteger a las mujeres, un par de “terribles efectos” del gobierno de cualición… // ” Tan sols vol la trona al preu que sigui…” claro, lo que quiere Feijóo es lo que quieren todos, por eso no hace ascos a encamarse con los marcianos de vox… vamos a fijarnos en la paja del ojo ajeno, venga… // PERO hay un aspecto en el que coincidimos, se lo concedo : hagamos de una vez ese tan manido referéndum en CATALUNYA, para que hablen y sepamos de qué estamos hablando, en vez de invadirlos con miles de policías a pegarles de ostias, logrando así su aprecio y respeto… ¿ve? no es tan difícil estar de acuerdo en ALGO…