En aquestes dates tan romantitzades pel capitalisme, entorn de la precarietat d’una família a Betlem, des de Menorca per un Habitatge Digne apel·lam a la reflexió de les contradiccions d’un dels pilars culturals de l’imaginari occidental.
Persones racialitzades, nascudes en la pobresa, rebutjades i marginades per diferència de creença, costum i idioma, són part del contingut del Nadal sense cap tipus de consciència. Donem veu a aquella família de precaristes que trobaren un refugi a la ciutat de Betlem, ciutat que avui en dia està parcialment encerclada per un mur de separació amb Israel i que compta amb diversos camps de refugiades, com el de Beit Jibrin o el de Dheisheh, creats arrel de la Nakba -és a dir, la massacre al poble Palestí- el 1.948.
La imatge que decora les cases d’Occident amb un altar als primers precaristes mediatitzats, es contraposa amb la realitat d’una Europa que acaba d’aprovar un Pacte de Migració i Asil que atempta contra els drets humans bàsics, com el dret a cercar un lloc on viure fora de la violència. Aquí, a Menorca, hi ha gent que no té casa aquest Nadal i la causa és l’incompliment reiterat pels poders públics a l’hora de garantir el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat.
La realitat xerra per si mateixa: la taxa de desigualtat a Menorca s’ha incrementat des del 2020 i, ben superada la pandèmia, la tendència continua a l’alça envers anys previs. L’enriquiment exponencial d’uns pocs implica la precarització exponencial de la immensa majoria. A Menorca, un 13,4% de la població es troba en situació de pobresa i no compta amb recursos suficients per abastir les seves llars d’aliments, pagar els abusius lloguers i escalfar les seves llars. També, segons publica l’Observatori DESCA, el 81% de la població de les Illes Balears complim amb els requisits del perfil per accedir a lloguers socials i ètics, tot i que durant els darrers 24 anys les Illes Balears en realitat ha estat la comunitat autònoma que ha registrat el percentatge més baix de qualificacions de protecció oficial sobre el nombre de llars total (3%). D’aquestes només un 0’5 % són de lloguer social, la resta tenen uns preus inasequibles per a la gran part població.
Però les nostres institucions, en lloc de potenciar polítiques per a reduir la desigualtat i garantir el dret a l’habitatge, perpetuen el discurs del lobby dels mass media, es fan eco d’un missatge de por a la societat envers uns índexs d’ocupació irreal i emparen als grans tenidors, als fons voltors i als fons d’inversió fent que el lliure mercat prevalgui a la necessitat de les famílies de tenir una llar. Cada dia, a Menorca, els bancs i les entitats financeres, de la mà del poder legislatiu i judicial, executen desnonaments que posen en qüestió la garantia de drets fonamentals i bàsics fent servir, entre d’altres, mètodes intolerables, com “les empreses desokupes”. L’engany, la mentida i l’abús són evidents: els impostos públics es dediquen a salvar i a enriquir entitats financeres que ens desnonen de casa nostra per revendre-la de nou. I Menorca n’és un exemple viu: la Sareb té declarades oficialment 58 propietats a l’Illa, sabent que no declara totes les que té, i fa servir totes les eines disponibles per a desnonar a les seves inquilines.
Denunciam la manca d’obligatorietat per part dels bancs a l’hora d’oferir lloguers socials a persones i famílies en situació de vulnerabilitat socioeconòmica sense alternativa habitacional, les mateixes que amb els seus impostos van col·laborar amb el rescat de la banca.
Denunciam també la inexistència real de recursos habitacionals i d’habitatge social públic que donen l’opció als Serveis Socials municipals de garantir el dret a l’habitatge, i denunciam la manca de voluntat política per part dels consistoris de Menorca per prioritzar en els seus pressupostos i a les seves regidories l’emergència habitacional que patim.
I, sobretot, denunciam que el Govern Balear, administració competent, porta anys sense garantir l’accés a un habitatge digne, dret constitucional, en les seves polítiques. Lluny d’açò el govern de les illes destinarà un milió d’euros a la creació de l’Oficina Antiocupació.
A més, exigim a la Fiscalia de l’Estat que investigui a fons l’existència i les pràctiques de les empreses privades desokupes, les quals posen encara més en risc la garantia dels drets bàsics.
La criminalització dels precaristes, per part del mercat, l’Estat i els mitjans, cerca anul·lar en la societat qualsevol sentiment de solidaritat de classe. Ens bombardegen amb un discurs aporofòbic que educa un imaginari del rebuig i odi als vulnerables, a la gent treballadora… en resum, a la immensa majoria de nosaltres. Malauradament, sabem de cert que som les dones, les migrades, les criatures i les treballadores les que més malparades en sortim i amb aquest manifest nadalenc volem alçar les nostres veus i volem que alcis la teva.
Feliç precarietat!
Menorca per l’habitatge digne
