Aquesta expressió catalana –prou desconeguda– denota l’existència de moltes formes per fer una mateixa cosa. Ampliant-ne el ventall de significats, s’accepta la versió de que “tots els camins menen a Roma”. Fins i tot, que “diners i cortesia no es guanyen en un dia”…. He de dir, emperò, que m’adapto la dita per entroncar-hi una reflexió meva sobre una notícia ben actual: el súmmum de la incongruència de “Junts per Catalunya” a l’hora d’exigir –al president Sánchez– multes per a les empreses catalanes que es van endur la seu social del Principat.
El meu grau d’al.lucinació va “in crescendo”. No té límit. Els tals Turull, Nogueras, Borràs, Rull, Puigdemont & Co. es deuen contemplar el melic, literalment parlant. Obvien i obliden que tota la “culpa” de la fuga rau en la seva incompetència inútil. Fa pocs dies, en un altre article periodístic, al.ludia a unes declaracions del propi Artur Mas –a La Vanguàrdia– on perjurava que “l’independentisme, avui, no té les condicions per tirar endavant”. Els hi manca un bon toll d’humilitat. És per això que em prenc la llicència d’emprar un títol tan sorneguer per aquest article. Vindria a ésser com si m’hagués despejat amb l’estirabot del “qui no té feina el gat pentina”.
És clar que em preparo per a encaixar estoicament l’allau de crítiques enrabiades, en aplicar-se’m la sentència de la incontinència del “pregoner”. Pel mateix preu, no és pas veritat que qui va fer de “fugisser” fou en Carles Puigdemont ? Ell sí que es va “endur” la seu social de la Generalitat a Waterloo. Amagat al maletero d’un cotxe sense que ningú no el multés, oi ?
Reprenent el fil de la qüestió inicial, li demano –a l’any nou– que il.lumini el cervell
dels nostres dirigents. Que tinguin l’empatia de ficar-se en la pell de la ciutadania. Que es rodegin dels col.laboradors més ben preparats. Que no es deixin manegar pel “nepotisme il.lustrat” de col.locar i/o endollar llurs amiguets a l’hora de proveir càrrecs. I, ja per acabar-ho d’adobar, si la terna de Junts per les properes eleccions passa per Rull/Puigdemont/Turull, caurem –ots plegats– als errors de sempre. És per això que repetiré la mateixa proposta que vaig suggerir-los fa uns quants anys.
Quan ja començaven a no encertar-ne ni una i a voler-ho dinamitar tot: el Capità Trueno, el Pato Donald i les Tres Bessones. La política és quelcom molt seriós… I ells s’ho prenen com a grinyola. No hi ha dret !
… todo es discutible… tú le das la culpa de que las empresas se fueran de Catalunya a los políticos del procés, así como a que huyeran escondiéndose en el maletero de un coche… pero no puedes negar que si huyeron así, fue para no ser detenidos por el estado, y les salió bien, porque pese a ser ridiculizado desde entonces, la verdad es que se la dio con queso a las fuerzas represoras del estado, y de ahí el odio que le tienen… lo de las empresas igual, proyectan la responsabilidad sobre el procés, pero en realidad fue un intento de jugada para defenestar al procés orquestado desde la meseta, que les salió bienal principio, pero ahora no deben echarle las culpas a los políticos catalanes que no hacían sino cumplir los deseos de sus votantes… todo el artículo obvía lo evidente, que hubo una persecución y represión brutal contra el procés… cargar contra él sin evidenciarlo es injusto… y las empresas que se fueron, que se fastidien, no fueron solidarias, sino cobardes, a la par que les hicieron el juego al estado español, que no esperen ahora un premio a su actitud insolidaria…