“Serveis de pompes fúnebres de Ciutadella”

Quan es produeix una mort, en el nostre entorn geogràfic les persones properes al mort  tenim per costum anar a donar les condolences als familiars en senyal de suport als qui  més directament han sofert la pèrdua. Anys enrere s´anava a la casa mortuòria, on hi  havia el finat i es feia companyia a un i altres. Més endavant la visita domiciliaria va ser  abolida i per poder continuar la costum descrita, varen sorgir els tanatoris, que substituïen  el domicili, però permetien que es pogués continuar amb la costum de el difunt i familiars  poguessin estar a prop en els darrers moments. 

A Ciutadella això no es així. 

Després de la mort, se’n duen el cadàver a les instal·lacions del cementiri i allà el deixen 48  hores. Tot precipitat. Com si no tingués ningú. Com si no fos més que un tros de carn que  es té de conservar i prou. Sense tenir l’oportunitat que s’acomiadin els familiars i amics,  sense pressa, compartint els darrers moments, acompanyant la família en tan devastadors  moments. Res. Res de res. I sentim que aquest ésser estimat es troben en mig de la més  absoluta de les fredors…abandonats. Els porten a l’església per la cerimònia i retornada  després al cementiri on es poden veure per última vegada durant uns pocs minuts. Tot molt  trist. Tot molt fred. Inhumà. Desconsiderat, tant pel mort com pels familiars. 

Donem per suposat que se segueix el protocol existent. I això ens porta a la reflexió de  que, quan algú creu que una cosa no està bé, cal fer-ne denuncia publica per que qui  correspongui prengui decisions per millorar-la. I aquest es el punt. 

Preguntem… realment una majoria creu que el procediment exposat que es practica a  Ciutadella satisfà el tipus de comiat que cadascú de nosaltres voldria rebre ó donar-li als  seus finats? Aquest tracte distant, fred i fins i tot indiferent es el que es mereixen els  nostres morts? Tant poc respecte es pot arribar a sentir per permetre que això passi a qui  son “ sang de la seva sang”? Tan poca estimació es pot arribar a sentit i demostrar? 

Ens sembla que acceptant la fórmula vigent no s’està fent el que mínimament correspon i  que no es altre cosa que donar-nos l´oportunitat de demostrar als qui arriben al final del  seu camí vital el nostre respecte i estimació, acomiadant-los com cal.  

Demanem que la corporació municipal consideri seriosament la modificació del protocol  existent al respecte en tot el que calgui, amb l´objectiu de que el resultat s´adeqüi al sentir  general. No cal inventar res. Tant sols veure que es fa a poblacions de característiques  semblants i adaptar. 

La Junta