ALAIOR PER UN HABITATGE DIGNE com a part de MENORCA PER UN HABITATGE DIGNE, convoquem aquesta mobilització amb humilitat des del nostre poble, el mateix dia i hora que la protesta de Palma, a Mallorca convocada pel Banc de Temps de Sencelles i altres col·lectius que avui reunirà molta gent a Palma.
La nostra humil convocatòria el que vol és que Menorca és sumi a aquesta primera mobilització reivindicant el dret a un habitatge digne, conjuntament amb la resta de reivindicacions, pensant a ser més forts i estar millor organitzats de cara a properes mobilitzacions.
Si ens neguen el sostre, ens neguen el futur. Sense sostre, no podem: Desenvolupar una vida digna.
Lluitar per sous dignes i serveis públics de qualitat.
Defensar el medi-ambient de la destrucció planificada per tota casta d’explotadors i especuladors.
L’inflació i l’especulació espremen els nostres sous fins a límits insospitats. Mentrestant entre l’explotació laboral, l’excessiva sobrecàrrega de feina, els sous minsos, l’assetjament immobiliari, els desnonaments, l’amuntegament en infrahabitatges, no només destrossen els nostres cossos, sinó també les nostres ments.
El dret constitucional a un habitatge digne és un paper mullat, un senzill principi rector amb escassa aplicabilitat i obligacions reals de cara a l’administració. La llei d’habitatge de les illes Balears de 2018 i la llei d’habitatge del govern de l’estat que demà farà un any que va ser publicada, no només són insuficients sinó que el govern del PP es nega a aplicar-les fent encara molt més mal.
Mentrestant el sector immobiliari i els seus representants han engegat una campanya sense precedents contra qualsevol mena de regulació a favor del dret a l’habitatge. No aturen d’amenaçar en retenir fora del mercat cada cop més habitatges. Mentrestant els seus millors representants que governen o col·laboren amb el govern de les Illes Balears, no aturen de fer demagògia en nom de l’emergència habitacional, per promoure mesures especulatives com el mal anomenat “lloguer segur” que s’hauria de dir “lloguer inflat” amb l’agreujant que la mesura es pagarà amb els impostos de tots.
El mateix succeeix amb el RD-llei 6/2023. El preu limitat que proposa per convertir locals en habitatges i altres solucions “habitacionals” supera en un 30% el ja car preu de HPO. De fet, en alguns llocs el preu limitat pot superar el preu de mercat.
I quant a la amnistia urbanística estem igual, ja que està més pensada a revaloritzar els habitatges il·legals perquè es puguin vendre que en legalitzar els habitatges de les famílies que el que necessiten es viure-hi com a primer habitatge. Caldria prohibir qualsevol mena d’especulació també en tots aquests habitatges. El Govern Balear no ens ha convidat a la seva taula d’aquesta setmana. Però tampoc era necessari participar en el frau de parlar de posar límits al turisme mentre impulses mesures especulatives. A la vegada quan ens intenten fer pensar que posen límits, almenys reconeixen que el que volen és protegir l’indústria turística i no a les persones treballadores que la patim.
El turisme és un agreujant en tota aquesta situació. No necessitaríem els efectes del turisme massiu i el lloguer vacacional per haver de sortir al carrer en defensa al dret a un habitatge digne. Ara bé, els efectes directes del turisme massiu són un agreujant exponencial, que acaba de constituir aquest còctel explosiu que ens explota davant els nassos. No podem deixar que ens continuï cegant, sinó que hem de fer que aquest còctel exploti als nassos dels explotadors i especuladors.
Ens juguem el present i ens juguem el futur. L’actual deriva cap a convertir Menorca en un ressort de luxe sencer, no ens conduirà a res bo. Agradi o no, el turisme com a indústria massiva, no només ens empobreix sinó que no té futur. El pic de producció de combustibles fósils fa que l’època del petroli barat s’hagi acabat i qualque dia serà senzillament insostenible portar tants turistes. Ni tan sols serà assequible exportar el menjar que aquí no produïm. Quan el turisme massiu s’acabi perquè aconseguim posar cert límit o perquè ja no sigui sostenible ni rendible pels empresaris, tindrem una illa plena de ciment i estarem molt lluny de qualsevol possibilitat de tenir sobirania alimentària. Sense sobirania alimentària no hi haurà vida. I sense habitatge no podem ni gaudir una vida digna ni lluitar pel present i futur.
Dins aquest sistema depredador i decadent que hi ha arreu del món, no hi ha alternatives clares a aquesta situació, però, és cert que l’actual model de turisme massiu és el model més destructiu dels drets laborals, els drets socials i dels recursos naturals. No necessita’m construir més habitatges per al mercat, sinó posar a disposició de la vida de les persones un bé de primera necessitat com són els habitatges i el sol fèrtil que queda. No podem ni volem fer de la nostra illa una altre cop una potència exportadora pel benefici d’uns quants rics. No volem perpetuar aquest sistema explotador. Necessitem una alternativa basada en una economia que parteixi de les necessitats de les persones i no del lucre privat.
I com que ens juguem la vida, fem unes primeres propostes al conjunt de moviments i persones que ens hem d’unir per posar fi a aquesta situació. Per això, per començar a fer camí, proposem els següents punts.
1) Declaració d’emergència habitacional per a garantir el dret a un habitatge digne, assequible, accessible y adaptat al canvi climàtic en lloc d’afavorir l’especulació. -Declaració immediata de Menorca i les altres illes com a zona tensada.
-Reducció de la definició de gran tenidor d’habitatge dels propietaris amb 5 habitatges o més en lloc de l’actual definició de més de 10.
-Registre obligatori de tots els contractes de lloguers vigents i anteriors tant d’habitatges, locals o terrenys. El propietari que no registra no ha de poder reclamar res de res i mentrestant ha de ser multat per no registrar i per cada irregularitat. – Registre de l’oferta per garantir la igualtat d’accés sense cap mena de discriminació.
-Posteriorment, exigim mesures que assegurin la reducció dels lloguers més enllà de les limitacions de l’actual i insuficient llei d’habitatge.
2) Mantenir la moratòria de places turístiques, i supressió de les llicències de lloguer turístic en habitatges per convertir forçosament els lloguers vacacionals il·legals i els que mai haurien de ser considerats legals, en lloguers socials o almenys assequibles gestionats per l’administració.
3) Declaració de tots els habitatges deshabitats com a bé de primera necessitat i prohibició que continuen en aquesta situació. Obligació que es posi per a llogar en qualsevol cas a un preu assequible per part de l’administració en cas de petits propietaris amb menys de 5 habitatges, en lloc dels preus inflats que el govern balear pensar pagar als propietaris amb el programa de “lloguer segur”. En cas de propietaris amb 5 habitatges o més, expropiació d’ús per a dedicar-les a lloguer social.
Concedir ajudes només per a la rehabilitació i adaptació al canvi climàtic, millorant el parc d’habitatge en termes d’habitabilitat i no de luxe, o sigui, en termes de qualitat de vida i no per augmentar els beneficis dels rentistes.
4) Quant als habitatges de bancs, fons voltor, i persones jurídiques dedicades a l’especulació i el rentisme, han de ser expropiades perquè l’administració pugui disposar d’elles per a lloguer social, tant si estan buides, com si tenen lloguers abusius com si hi habiten les famílies hipotecades en risc de desnonament.
5) Que la regularització d’habitatges il·legals impedeixi totalment l’especulació a curt, mitjà i llarg termini. Que les famílies que hi viuen es puguin adaptar al canvi climàtic i acabar de dignificar-les. Que els habitatges i construccions il·legals buides acabin per a llogar social tant sí com no independentment de qui siguin. Que tot nou habitatge en rústic estigui condicionat als mateixos criteris i a la producció ecològica per caminar a la sobirania alimentària. La terra per qui la treballa!
6) Obligació de reallotjaments a totes les persones desnonades des de 2008 per hipoteca, lloguer, expropiació, o bé ocupació per necessitat, així com si estan amuntegats, com si paguen lloguers abusius, com si estan en situació de carrer el que inclou el compliment dels tractats internacionals com el PIDESC. Modificació de la constitució en aquest sentit.
7) Renda bàsica universal com a mesura d’emergència que garanteixi un mínim d’ingressos o els complementi per poder accedir a un habitatge, condicionat a la inserció laboral en condicions dignes fins que assolim sous, pensions i ajudes dignes.
8) Més habitatge públic de lloguer assequible mitjançant expropiacions de titularitat, expropiació d’ús i on calgui i quan calgui, construcció d’habitatge públic de lloguer.
9) S’ha de limitar la compra de habitatges a estrangers que no tinguin un mínim de residència efectiva, pagant impostos per totes les seves activitats durant 5 anys.
10) Imposició d’un impost progressiu al propietari arrendador que desincentivi el luxe, l’especulació i les pujades de preu.
11) Que les famílies treballadores tinguem un mecanisme d’elecció de representants elegits i revocables per decidir de forma directa i vinculant sobre el model territorial, de consum de recursos naturals, de producció i econòmic.
