“Em costa respirar”

Literalment em costa respirar. Un simple refredat per a mi és un inconvenient important. Vaig sortir d’urgències on em van fer inhalar medicaments mentre em posaven una mascareta per a respirar-los. En sortir de la farmàcia, un amic es va pensar que sortia del supermercat en veure’m amb una bossa plena. No és d’estranyar: portava 8 medicaments.

Avui em trobo una mica millor, però fins i tot sense estar recuperat del tot m’ha vingut la idea que vull compartir amb vosaltres. Crec que avui per fi m’he adaptat. El títol seria “Em costa respirar i no m’importa“.

Nedar contra corrent, estar enfadat, molest, etc. per coses que no depenen de mi i no puc canviar no m’ajuda en res. El que sí m’ajuda és pensar “ja passarà” o “que sigui el que Déu vulgui”. Al final, si jo faig el que puc fer, l’única cosa que em queda és com em comporto enfront de la situació i en això sí que puc canviar el meu dia. O estic enfadat i molest, o ric, encara que això em produeixi tos.

Evidentment, no vull estar així, però tampoc vull permetre que estar així m’enfonsi el dia al 100%. Vull donar-li molt valor a aquest potser 20% que depèn de com me’l prenc. Perquè si això em fa sentir en pau, passa a ser un valor més gran.

Potser la paraula llatina CARPE DIEM ben entesa pot ser una meravellosa manera de viure la vida. No oblidem que existeix un demà, però gaudeix el present tenint en compte la fugacitat del temps.