Potser aquesta vegada entro més en el terreny personal. Us explico una experiència personal desitjant que us pugui servir per a reflexionar i portar-vos a conclusions positives. Sense que hàgiu de peregrinar per un llarg i dur camí com jo he fet.
He passat la COVID i tinc COVID Persistent. He viscut una difícil travessia durant més de tres anys. Durant aquest temps no he volgut acceptar ni la meva malaltia, ni el fet d’estar malalt. Això m’ha portat molts problemes personals i de diferents índoles.
El pitjor, encara que he estat a punt de morir dues vegades, ha estat l’estat emocional. Concretament la meva actitud. El no voler acceptar la meva realitat emocionalment em mantenia enfonsat com a persona, lluitant contra un enemic (la realitat) al qual era impossible vèncer. Aquesta lluita, que no servia per a res, deixava els meus camins i les meves opcions àrides, igual que una terra que no es pot conrear.
Només quan he acceptat la realitat, la malaltia i la situació, he pogut començar a trobar la pau. Una vegada he pogut sentir-me en pau, he pogut iniciar una mirada a les meves possibilitats actuals. Que, si bé són molt limitades, existeixen!
Ara que puc veure algun camí, puc començar a aprendre a caminar de nou i abraçar les meves limitacions per a caminar tan bé com sigui possible. Espero que pugueu reflexionar si us trobeu en situació similar i que us serveixi d’ajuda.
