A internet trobareu moltes entrades que fan referència a un estudi que va realitzar aquest japonès sobre l’aigua. Afirmava que els pensaments, oracions, les paraules i els sons afectaven l’aigua a la qual es dirigien aquests actes. I que les imatges obtingudes en els cristalls de gel d’aquestes aigües reflectien aquestes accions.
Mostra unes fotografies i certament hi ha una gran diferència en les fotos d’aquelles aigües que van rebre pensaments positius de les quals els van rebre negatius. Ell reconeix que, encara que ara la ciència no accepta els seus estudis, tal vegada en anys pròxims es podran demostrar.
D’altra banda, també hi ha científics investigant si les freqüències i vibracions de la música poden estimular el moviment de les molècules de l’aigua en les plantes, el que afectaria les plantes en el seu creixement, entre altres coses.
No sé si podem fer cas de totes aquestes coses o no. Però sí que la ciència diu que entre el 50 i el 70% del pes del nostre cos és aigua.
Dit això, tal vegada val la pena reflexionar sobre com ens parlem a nosaltres mateixos i quins missatges i freqüències enviem al nostre cos. Crec que no hi ha evidències científiques sobre aquest tema, a excepció de quina part del nostre cos és aigua. Però igual que els coneixements han anat evolucionant gràcies a la ciència, qui s’atreveix a dir que com a mínim aquestes reflexions no poden tenir part de veritat.
… una vegada vaig girar una curva amb es cotxo i vaig pensar “i si a sa rotonda hi ha es motoristes des tràfic?”… i va resultar que hi eren !! … però no vaig pensar que tenia poders extrasensorials, simplement vaig deduir que va esser una CA-SUA-LI-TAT… lo que pasa es que desde fa segles, hi ha alguns que s’enreden faguent creure als altres que aquestes casualitats, quan hi ha dues o tres molt properes, aixó “vol dir quelque cosa”… i amb aquest rollo s’han inventat tonteries com ses REL.LIGIONS… I que ara un oriental oportunista es treguui des capell que amb sa estupidessa de ses “oracions”, que no son rés de rés i no tenen cap efecte a la vida real, sigui possible de modificar o influir a nés fluids, como que no… la ciència es EMPIRISME i demostra la realitat, que es l’únic que tenim… el mon oníric es queda ont té qu’estar, que es a la fantasia… son dues coses diferentes, i per aixó duen dos mil anys esperant un messies que es ben i ben mort, que mai tornará, i que dels seus contes chinessos sa nostra ciéncia no ha pogut demostrar ni un fil… les creences son fantasies, y la realitat es lo que tenim al dia al dia quan trepitjam el terra amb els nostres peus… no hi ha cap altre cosa… i quan en el futur la ciéncia trobi altres explicacions raonables, pues ok, però mai será per certificar ses tonteries rel.ligioses, per descomptat… “oracions que modifiquen mol.lécules d’aigua”… vinga ja, potser altres forces ho facin… pero ses “oracions” segur segur pero segur que NO